El debat d’investidura d’ahir va deixar varies coses clares:
1. Els Comuns afiancen el seu rol de pilar del Règim del 78, aspirant a substituir el PSC en cinisme i populisme de pseudo-esquerra. Per sort només fan que perdre escons a cada elecció.
2. Junts ha deixat clar que és de dretes, i per primer cop fan un trist paper on anteposen la Catalunya pujolista, en poques paraules, a la nova Catalunya de centre esquerra pivotada per ERC i CUP, com en els millors temps del país a la República i la Revolució, on se suposa que Junts hi cabrien bé, perquè la radicalitat anti pacte que els separava d’ERC i que era el nucli de tantes disputes els últims mesos, no poden dir que les CUP no la tinguin. Simplement no estan diposats a perdre el poder de capitanejar el procés i el país, i demostren ser a Catalunya el que el bipartidisme espanyol és a Espanya, aspirants a amos del país, en exclusiva, i sense alternància del poder real i de fons. El bloqueig que fan ara que ha virat lleugerament el rumb del centre dreta al centre esquerra és vergonyós, i invalida tot lo bo que havíem vist en ells durant aquests anys. M’agradaria saber què en pensa en Comín. L’únic argument vàlid, en el que jo estic d’acord, és que sí que cal mantenir i donar més pes al Consell per la República a l’estranger, perquè aquí serien tots a presó fa anys, i perquè és materialment impossible que cap càrrec polític català pugui fer ni una trista conferència a cap indret del planeta sense ser reprimit o sabotejat per la “diplomàcia” espanyola.
3. VOX ens recorda, com van dir amb les seves pròpies paraules, que hem de tenir por, que la repressió que hem vist fins ara: 100 anys de presó a la meitat dels polítics catalans, 1000 ferits, 3000 represaliats, és poc.. com van dir literalment.. què hi ha més enllà? afusellaments..? estat de setge..? I ens recorden amb vehemència algo que ja sabem, que tenen al Rei, a l’exèrcit, la policia i als jutges al seu costat, i viceversa..
4. Hem vist que hi ha dos grups honestos, ERC i CUP. És cert que se’n surten amb la seva i així pot ser més fàcil semblar honest. Però a mi personalment, tot i ser els partits amb qui tinc més afinitat, son els que quan parlen no sembla que amaguin gran cosa. Mentre que n’hi ha 3 de clarament deshonestos i amb una agenda opaca estructural, que els porta a tenir els posicionaments enrocats que tenen: Junts, Comuns i psc, que anteposen estratègies que impedeixen avançar i bloquegen el procés. Del psc no en podem esperar res, quan ja son una nova versió de Ciutadanos, amb l’espanyolisme en primer lloc, i la defensa de l’status quo econòmic i els posicionaments de dreta en segon. Pero dels Comuns n’esperàvem més, especialment els que som d’esquerres i vam compartir les places del 15M. I hem de veure com deixen passar l’oportunitat de fer un bloc de veritable esquerra amb ERC i les CUP, especialment ara que Junts no es puja al carro i no tenen excuses, per fer polítiques socials -tot i el control colonial del Parlament que afecta també les seves polítiques socials, com hem vist tots durant 10 anys, menys ells..- i sobiranistes.
Perquè als anys 80 i 90 potser no.. però ara està més que clar que sobiranisme català és sinònim de progressisme, canvi social i trasbals als poders neo-franquistes que controlen l’estat i al seu estimat PSOE, es miri com es miri. Sobretot tenint 3000 represaliats per idees polítiques i tot el que hem viscut des del 2010 quan es tomba l’estatut, l’últim intent, i ja feia 6 segles, de fer una mena de federació de Catalunya amb Espanya que respectés ambdues parts. Mentre que unionisme espanyol com el que el seu soci preferent, el PSOE-psc enarbola cada dia, és conservadorisme ranci, de casta, neo-franquista en definitiva.
Els Comuns no només s’han convertit en una nova sucursal del psc pel que fa a (absència de) principis i ètica, i en incoherència amb presumir-se d’esquerres, sino que també han copiat la seva estratègia: depurar el partit de sobiranistes (Fachín, Alamany..), per més que això provoqui una davallada en un pou sense fons de votants, militants i credibilitat.Jo vaig votar CUP, tement però, ho reconec, que tornéssim a un bucle i una situació de bloqueig per la certa intransigència que patim totes a les esquerres transformadores.. però ha resultat que no, ha acabat sent un bon vot i un vot més que útil, que deixa en evidència a Junts i que permet fer un viratge a l’esquerra al país i al sobiranisme, que també deixa en evidència els Comuns com a falsa esquerra unionista, com un vulgar Coscubiela, que semblava estar rebent encara ordres de Moscú, i seguint l’estela del psc, que ara segueix l’estela de Ciutadanos.
I per últim, aquest desagradable partit de colons i de fills i nets de franquistes, Ciutadanos, tot i seguir cridant i amb les impertinències i la mala educació habituals, com si encara tinguessin pes, i com si encara fossim els seus súbdits desobedients, afortunadament, i aquesta és la millor noticia política de la dècada, segueix al PP català en irrellevància, camí d’una benvolguda completa desaparició. Tots dos son grups extremistes, cínics, nacionalistes espanyols radicals, que sospiren encara amb Franco, als que no ha funcionat electoralment l’estratègia de portar a la presó als seus adversaris polítics, com en tota dictadura franquista. Però malauradament ha estat superat pel mateix costat desagradable histèric, ultra, mentider i tòxic amb que han infectat el Parlament des del dia que van aparèixer, per VOX.
I aquests últims, que també es creuen amos de tots nosaltres com si fóssim al gener del 1939, tot i ser la pitjor noticia política al Parlament, on entren per primer cop des de que els seus referents feixistes ho feien pistola en mà, ens recorda que el feixisme a Catalunya és espanyolista, i que el seu racisme anti immigració cau en la trista contradicció de ser un partit d’immigrants (espanyols) contraris a la immigració.. Ens ajudarà a reforçar als demòcrates i gent d’esquerres els nostres ideals, els perills de la desídia i el cinisme de psc, comuns i les esquerres tèbies i cíniques amb agendes ocultes, que aquí, a europa i al món, en el seu afany de protegir els poders fàctics i l’status quo neo lliberal, son els primers responsables de l’ascens dels populismes de dreta de qui tampoc la seva premsa mai ens havia previngut, malgrat haver destinat milers de titulars sobre els suposats perills dels anomenats populismes d’esquerres durant 20 anys.
VOX, si segueix així, fent crits a la guerra i a combatre físicament a l’adversari polític, ok, fem-los cas en això, a veure quan duren senceres les seves seus al país i ells mateixos.. perque com deia en Durruti, contra el feixisme no es debat, es lluita. I si creuen en la violència política, fem-los tastar el seu propi plat, sobretot aquí a Catalunya on els superem de carrer en nombre, no només entre demòcrates (on cal restar C’s, pp i psc, que es manifesten amb ells), sinó ja entre les esquerres honestes i amb historial antifeixista, des de l’anarquisme a ERC.
És una gran pena, això sí, que per a la ultradreta i el feixisme sembla que el temps no passi i que segueixin en plena forma i en ascens, com fa un segle, mentre que de la veritable esquerra, especialment a Catalunya, el seu bressol mundial, la comunista llibertària, no existeixi més que en un vague record romàntic, i que els pocs que se’n diuen, siguin tan desmereixedors de la ideologia, que li fan més mal que bé… Però pel que fa a pegar-se amb fatxes, encara pot arribar a ser útil… altra cosa es per fer ni una desenapart del que es fa construir aqui el 36, o per refer el poc que vam arribar a fer en el mateix sentit des de la Cooperativa Integral Catalana o les EcoXarxes, que ni va veure de lluny l’anarquisme clàssic …
Crema un campament de refugiats Rohinjyas a Bangladesh
Els Rohingyas pateixen avui una de les majors injustícies actuals al planeta. I són el reflex més trist i sagnant del gran dèficit democràtic que té avui el mon: el de les nacions sense estat. Són un cas extrem, seguit d’a prop per tants altres avui i ahir: Kurds, Tibetans, nacions originàries indi americanes, d’Alaska a la Patagònia, Saharahuis, Amazigs, Gitanos, nosaltres mateixos i tants altres a qui no se’ns permet viure plenament amb la nostra llengua, cultura, identitat, sobirania i mínimes garanties democràtiques i de ciutadania, plens drets culturals, nacionals i lingüístics com els que gaudeixen les nacions hegemòniques de cada estat. Que en molts casos viuen immersos i embriagats en un nacionalisme banal, o d’estat, o parasitari, on anomenen patriotisme al seu evident però sempre camuflat nacionalisme extrem. Gairebé sempre ultra, radical, ètnic, identitari, excloent, assimilacionista des de fa segles, opressor, com el castellà, el francès, el turc o el brasiler. Estats-Nació que seguint el model genocida inventat per França el SXIX, es creuen legitimats per exterminar legal i constitucionalment les nacions amb qui comparteixen l’espai. Amb la llei a la mà, com els militars Birmans quan cremen aldees senceres i maten nadons Rohingyas, i per tant, amb tot el suport i recolzament internacional, i sense cap òrgan al que puguin acudir per reclamar drets bàsics de ciutadania i de nació. Ni tan sols a les Nacions Unides, que ja menteix en el nom. Quan hi hem vist una nació? un Mapuche, un Guaraní, un Basc, un Occità, un Bretó, un Cors, un Saharahui, un Tibetà? Mai, només hi veiem estats. I les seves màfies i pactes entre criminals, per seguir delmant la biodiversitat humana per imposar el pla de l’imperi, davant del que ens toca seguir sent la resistència.
Entrevista de 2h. Febrer 2021
Entrevista que em van fer fa pocs dies per la radio local de la vall del costat. 2 hores de conversa on explico bona part del meu recorregut, idees polítiques i utopies, anàlisi de projectes actuals i recents i de la política d’actualitat. I amb un parell de cançons ben maques !
Anàlisi polític a Hispan Tv 16-10-2019
Si ells ens donen Dictadura, els hi donarem Guerrilla
No soc gaire fan de la violència, la rebutjo al nivell de les persones, però no tant contra les institucions en tiranies i dictadures. I és evident que en això s’ha convertit l’estat i els mal anomenats constitucionalistes, que com sabem, son a la constitució el que un yihadista és a l’alcorà. Han provocat i porten desitjant aquesta violència nostra, perquè com a violents que son, i educats únicament en la tauromàquia, nomes poden interactuar amb violència. L’han desitjada des de fa 10 anys, doncs aquí la teniu, imbècils de PP, C’s i PSOE. Una dictadura surt cara de crear i de mantenir, més encara el 2019, amb les noves eines digitals i estant en un entorn relativament democràtic, mentre espanya no en sigui expulsada per la seva immoralitat democràtica i jurídica. Espanya, aquesta nova Turquia d’occident, en la relació amb Catalunya és clarament una dictadura. Tant que no li importa un bledo la reacció en vots o en manifestacions que pugui haver aquí per tanta immundícia institucional i moral, ja que els vots aquí no compten i menys encara les manifestacions. Som colònia. I en una dictadura o una colònia, la resposta ciutadana violenta és legitima i necessària.
El regne turc i tirànic d’espanya s’ha negat a qualsevol avenç, s’han ignorat durant 10 anys les majors manifestacions del planeta, amb 1 a 2 milions cada any, quan amb 100.000 persones al carrer n’hi ha prou en un país democràtic per moure alguna peça, per escoltar el carrer. Aquí res. Es va trencar salvatge i impunement l’ultim intent d’acord de respecte mutu, l’estatut. S’ha dit que no a 18 maneres de fer un referèndum pactat i acordat. S’han negat els 2 que s’han fet unilateralment i només han rebut respostes repressives. I del segon en surten desenes d’anys de presó.
La classe política catalana ho ha fet el millor que podia, i ha acabat a la presó i l’exili. Les entitats també, i també hi han acabat. El poble ha estat modèlic. En cap altre lloc del mon manifestacions amb milions durant 10 anys sense ser escoltats han estat tan pacífiques, festives on ni un sol crit s’ha sentit contra espanya, d’odi o rancor. En contrast amb les merdes de manifestacions unionistes, pagades, violentes, plenes de crits d’odi, rancor, amenaces i fervor repressiu. Madrid no ha fet res de política, nomes enviar policies, i empresonar. No era Rajoy, no és Sanchez, és l’estat. Si que hi ha divisio de poders, pero tots els poders son faches. Un estat franquista de dalt a baix. On no hi cap una Catalunya democràtica, i no hi cabria una espanya democràtica i d’esquerres… si existís.
De tot això en surten primer noves formes més clandestines, continuades, contundents i eficients de protesta, com els CDR, en peu de pau, i el Tsunami, que tot i la negativa de l’estat de comportar-se dignament mantenen l’acció pacifica. Però és evident que també surten i sortiran joves exaltats, nascuts en aquest context de manca completa de llibertats i de cul de sac democràtic, que potser porten tota la vida anant a manifestacions de la diada amb els seus pares creient que el dret a la manifestació en un país digne és escoltat i que veuen que a Madrid se’n riuen del que cregui la seva capital econòmica i cultural. Volen els nostres diners, però no els importem el més mínim. Joves que creixen veient com no només se’ns neguen nous drets com el d’autodeterminació, sinó que el cutre i cruel regne espanyol, amb unes dretes franquistes desbocades desacomplexades que segueixen reclamant la seva victòria militar i de la dictadura franquista, volen tirar enrere. En drets territorials i en drets civils i socials. D’un estat de dret, a un estat de dreta. O en castellà, de un estado de derecho a un estado de derechas. Catalunya ha servit com a excusa per retornar a una societat autoritària, centralista, policial, amb vigilància a artistes, professors i mitjans. És evident que cal cremar-ho tot, es clar, perquè ja no hi ha res perdre, i perquè tot el que ens planteja l’estat es l’eliminació de 2 milions de la política i la criminalització d’unes idees polítiques, la independència, que son tan dignes com les altres, la unitat. Una comptava amb la violència, l’altra amb pacifisme. Una va amb el lliri a la mà, l’altra a la mà només hi porta porres. Això ja ha acabat. Catalunya i Espanya seran ingovernables fins a l’amnistia i el referèndum. Ells ens culpaven de la violència de l’1O, aixi de psicòpates, aixi de maltractadors. La vilència de la dona que ha obligat el seu marit a pegar-la per voler ser massa lliure. La violència torera. Doncs la violència d’ahir certament si que ha estat provocada directament per ells, per la seva incapacitat com a estat durant una dècada i mitja, com a mínim, per no entrar en els 6 segles de voluntat de genocidi als pobles catalans, molt mes avançats, ahir i avui, que la trista espanya, que només ha sabut oferir al mon repressió, violència i genocidi, res més. I la voluntat de mantenir espanya al segle XIII, quan entràvem, si més no a Catalunya a XXI. Una Espanya que no avança i que ha deixat clar que no avançarà mai. Si encara avui no ha entès el desastre generat a indiamèrica, com volem que mai se sàpiga comportar dignament aquí, i que entengui la riquesa de la diversitat enlloc d’odiar-la i desitjar suprimir-la. Com volem que es comporti amb les altres nacions ibèriques amb el respecte, l’amor i la solidaritat que tenim bascos i catalans entre nosaltres.
La bona noticia per al sobiranisme és que, lluny de tornar a casa resignats i espantats per la repressió, estem trobant noves eines que suposaran un veritable malson permanent a espanya. Ja no hi ha líders a qui empresonar, ja son a la presó i l’exili. Ja no passarà per la via dialogada, pactada i tranquil·la de la política, sinó per la revolta al carrer. Els qui organitzen segueixen sent pacifistes cridant a l’acció no violenta. Però per fortuna o no, ara si que als finals de les manifestacions i accions pacifiques hi haurà, potser, un grapat de joves estudiants descontrolats anònims i multitudinaris que prenen el relleu d’aquesta rosa de foc antitautoritària des de l SXIII, motiu de la voluntat de genocidi dels nostres indignes veïns espanyols i francesos, i de Roma, des de temps immemorials. Com els germans Kurds. A l’anarquisme d’inicis del SXX, l’antiglobalització dels 90 i 2000, el 15M dels 2010, segueix ara la protesta indepe, que com en altres casos de descolonització, va lligada a una esquerra rebel en molts casos. I ahir varem veure que aquest jovent ve amb força, determinació, i sense por. Han begut arbitrarietat jurídica, autoritarisme, mentida mediàtica, indiferència institucional, manca de democràcia i de dignitat com a estat des de la més tendra infància. I responen amb força. Que esperava espanya? Enterrar 2 milions de votants sota la catifa? Fer-los desaparèixer i seguir tan tranquils? Expulsar-nos de la vida política i seguir com si res? Doncs aquí teniu els fills d’aquests 2 milions, que ja surten de l’escola i la universitat, fent el relleu o ocupant altres espais de la lluita complementaris amb els que fins avui duien la batuta, la gent gran. Educats amb Franco, no amb l’escola catalana ni amb tv3, i que estaven, i probablement segueixin com en les marxes d’avui, al capdavant de la lluita. Però veurem contenidors cremats, carreteres i vies tallades, empreses sabotejades, aeroports ocupats. Es clar que sí, i és saludable. No ho és en un estat de dret. Però si ho és, és un imperatiu ètic, en una tirania. Els desobedients civils, com deia Thoreau, ofereixen a l’estat la moralitat que ha perdut.
No aguanto más España.
Lo siento, pero no puedo más. A la mierda la no violencia en palabra.
No aguanto más España.
No aguanto más que el país más mediocre, banal, inepto, monolingüe, ignorante de Europa se crea con el derecho de malgobernar a una Catalunya que desde hace siglos la supera en dignidad, en ciudadanía, en democracia, en cooperativismo.
Hasta los huevos de su puto rey neo franquista, de su himno militar, de su prensa mentirosa, de su ultranacionalismo que insiste en ser no nacionalista, de su estupidez monolingüe, más proclive a exterminar lenguas que a aprenderlas, de su soberbia sin ni siquiera los motivos que puedan tener franceses o ingleses para lo mismo, sin haber aportado nada a la humanidad más que violencia. Al contrario, habiendo privado a la humanidad de miles de culturas sabias indio americanas y de cualquier rincón del planeta al que logró dominar. Hasta los huevos de que esta mierda de estado siga creyendo que el exterminio a la diferencia la hace más grande y gloriosa, en lugar de aprender algo y respetar.
Hasta los huevos de su merecido complejo de inferioridad mal digerido, que les lleva a la violencia hacia la diferencia. Hasta los huevos de sus jueces falangistas, de sus periodistas ultras que han perdido ni siquiera el disimulo hacia una cierta objetividad, de que 4 de sus 5 partidos estatales sean ultras y neo-falangistas, de sus leyes que anteponen la puta unidad de España, mantra supremo del nacionalismo español, a la democracia, a la verdad, a la honestidad periodística, a la hermandad y solidaridad entre pueblos. De su “a por ellos” y revivir del falangismo de C’s, VOX y PP, donde llega mi divorcio definitivo y el desvelo de tantas mentiras y falsedades. Hasta los huevos de su puta policía política y ultra nacionalista. De que encarcelen y vigilen a payasos, raperos, actores, marionetas y profesores.
España no merece Euskal Herria, ni Galiza ni Catalunya. No está a la altura. Será divertido cuando, al contrario de las amenazas que recibimos día a día los catalanes de ser expulsados de la galaxia en caso de divorcio, de ser saboteados y boicoteados eternamente por quienes dicen querernos tanto en caso de divorcio -la maté porque era mía-, sea Catalunya quien logre expulsar España de la UE por el Articulo 7, por incumplimiento de los mínimos democráticos básicos del club europeo, para que España se una con quienes realmente está unida en espíritu y visión de lo que debe ser un estado: Turquía, la Liga Árabe y África, con sus sátrapas y tiranos, y su pisotear derechos básicos y colectivos de minorías como la catalana.
Hasta los huevos de que la manera de agradecer a Catalunya por haber doblado su población con la acogida de 3 millones de inmigrantes españoles sin recursos ni cultura, que escapaban de quienes aún hoy someten España a la pobreza y la ignorancia sea la represión, y un anti catalanismo banal que logra engañar por la misma falta de cultura a los que no lograron escapar de la pobreza intelectual y espiritual a la que las élites españolas y la iglesia someten a su población. Harto de que el único debate hoy en España sea cómo y cuánto hay que pegarnos, encarcelarnos, suspender nuestras libertades y derechos para mantenernos por imposición en una España que nadie soporta ya, a la que incluso Franco regresa con normalidad.
Desde tiempos inmemoriales Catalunya representa libertad y España represión. Muy especialmente en el SXX, donde se llega al extremo entre el Anarquismo Confederal en Catalunya y el Nacionalismo Centralista Español Fascista. Hasta los huevos de tanta ignorancia soberbia y agresiva. De que celebren el puto 12 de Octubre, cuando es la fecha que simboliza el mayor holocausto jamás perpetrado en la Tierra. Siempre con el brazo en alto y la iglesia al lado.
Hasta los huevos de ver hoy como cientos de miles de andaluces de derechas se indignan con la inmigración de su sur por no hablar su lengua y adaptarse a sus costumbres, como ellos no lo hicieron ni aún hoy en Catalunya, donde por suerte no actuamos así al recibirles, con su otra lengua, costumbres y soberbia.
Hasta los huevos de que un país mediocre corte las alas a lo que hubiera podido ser Catalunya, a lo que podría ser hoy, incluso para beneficio español. No, españa prefiere pisotear, someter, cortar las alas, apresar, querer como los idiotas quieren a sus pájaros enjaulados, a sus perros atados, a sus mujeres sometidas, a sus naciones dominadas, un amor falso, un amor posesivo y enfermizo, un amor que no es amor sino control, posesión, incapacidad, mediocridad, violencia. Hecha estado.
Los catalanes tal vez tengamos que acatar de nuevo, como en 1640, 1659,1714 o 1939, ser sometidos por alguien más ignorante, más bruto -si no fuera así, no desearía someter-, pero con más armas. Como los indios americanos, los Tibetanos, los Saharahuis o Amazigs. Esta vez España no cuenta ni con los borbones franceses ni con hitler y musolini, sin los cuales catalanes e izquierdas ibéricas tal vez no hubieran sido vencidos en las ultimas guerras. Una Catalunya que nunca se rindió, pero que sí fue derrotada militarmente y por la traición, la mentira y las alianzas fascistas, siempre al lado del nacionalismo español del que forma parte indisoluble. Pero sí cuenta España, por desgracia, con un mundo que va a la deriva, de mal en peor, con derechas, ultraderechas y fascistas por doquier y en todos los continentes. Sin socialdemocracia, sometida al capital, y escasa respuesta ciudadana en movimientos sociales bien organizados. No podemos, ni queremos ser salvados por Trump, Putin, Erdogan, Macron, China, Bolsonaro.. no hay nadie ahí, no hay vida inteligente ni izquierdas en el planeta, ni parlamentaria ni extra parlamentaria, fuerte y clara.. allí afuera hay un mundo idiota inmerso en una contrarrevolución neo conservadora, donde la democracia poco tiene que decir ya, y donde sólo mandan economías mafiosas y poder militar. Un mundo gris, inhóspito y corrupto donde sí, España tiene más y mejores aliados que Catalunya. Sólo en un mundo que aspirara a cierta democracia Catalunya podía haber sido escuchada en su nueva vía pacifica y democrática, el dret a decidir, para resolver un conflicto histórico irresoluble. El planeta y la UE han dicho que no. Que sin armas, sangre, oleoductos estratégicos o padrinos geopoliticos, ni siquiera Uruguay o Costa Rica están dispuestos a ayudar. ¿Cómo iba a ser, si todos y cada uno de ellos tiene más interés en seguir sometiendo a las 5000 naciones que malviven en los actuales 200 estados, que en democratizar la cuestión nacional en un planeta en el que ni siquiera la ONU es coherente con sus siglas? ¿Quién vio nunca allí una nación? Sólo estados.
Deberemos pues acostumbrarnos a vivir sometidos. Y yo por mi parte abandono parte de mi creatividad e interés por lo humano, y de lo que humildemente podría haber aportado a mi país y al planeta, porque no lo considero merecedor. Igual que hicieron los Ava Canoeiros en Pindorama, llamado brasil por los portugueses, cuando los etno musicólogos les pidieron que antes de desaparecer les explicaran como funcionaba el que era el único instrumento de cuerda pre colombino. “no os lo explicaremos”, les dijeron, tras decidir dejar de reproducirse los últimos 17 individuos para desaparecer de un planeta que no era merecedor de ellos. ¿Por qué hay tanta descendencia africana en América? ¿Porque los indios no trabajaban lo suficiente? No. Porque preferían morir a vivir esclavos y sometidos por los mismos imbéciles de España que hoy siguen sometiendo a lo poco que queda de lo que fue su siempre decadente imperio.
a un any de l’1O
Un any després, tot va quedant més clar, malgrat tot, malgrat les ferides, les decepcions, les tristeses, les presons i querelles, malgrat els miratges de l’espanyolisme d’estar guanyant-nos, mentre es van apartant del planeta i del segle on som.
L’1 d’Octubre del 2017, Espanya no només va perdre per sempre més Catalunya, la primera, última i mes rentable colònia espanyola, sinó a ella mateixa, la seva credibilitat com a estat democràtic, europeu i respectuós amb els seus ciutadans i les seves minories. I des d’aleshores va deixant al descobert la falsa transició amb la que se suposava havia deixat enrere el règim franquista, revelant-se només com una reforma del règim, que des de fa un any ha tornat de ple a premsa, policia, judicatura, política i monarquia.
La majoria dels ciutadans espanyols segueixen adormits en un vergonyós i racista “a por ellos” que ha creat la frontera més gran que mai hi ha hagut en dècades entre els pobles catalans i els castellans, deixant clar quin és el plantejament estructural de l’estat espanyol, quina és la realitat colonial del que que se’n diu Espanya. Un poble adormit, hipnotitzat i manipulat, sense una veritable esquerra, gràcies a la feina còmplice d’uns mitjans de comunicació espanyols intoxicats i desvirtuats del tot pel seu biaix ultra nacionalista (“La unidad de españa está por encima de la verdad”, director d’ABC). I per una educació estructuralment torera i racista, com demostra que la data nacional sigui l’inici del major holocaust i genocidi ultra nacionalista i catòlic al mon, el 12O, o que el dictador feixista segueixi en mausoleus i entre jutges, policies, militats i polítics. Tan desapareguda està l’esquerra espanyola, que ni tan sols critica o se sorprèn de que Julien Assange, ni més ni menys, un dels nous herois globals per la democràcia, hagi estat silenciat per Espanya pel seu recolzament al cas català.
La justícia espanyola somnia encara en l’autarquia dels SXIX i XX, del règim franquista, de les independències com tan ens diuen que ja no existeixen i com nosaltres no la volem: aïllada, autàrquica, arbitrària, totalitària, sinó en xarxa, respectuosa amb el seu entorn democràtic. D’on no només en demani diners per fer carreteres, sinó que també acompleixi i acompanyi uns mínims democràtics i de justícia, que dia a dia els jutges falangistes espanyols van fent desaparèixer, situant Espanya entre els estats més mesquins com Turquia, Rússia o Birmània.
Però passat un any, Espanya es revela com un estat decadent i en crisi. Crisi ètica, moral, estructural, social, de convivència entre els seus pobles, democràtica, judicial. I Catalunya, encara sense estat propi, es demostra com més que mereixedora d’assolir-lo. Per deixar d’estar sotmès al jou espanyol, que des de fa 4 segles no vol de nosaltres més que els diners i el complet genocidi com a nació i cultura, i la plena assimilació castellana, igual que les cultures indiamericanes. I per mostrar al mon, com ja ho va fer el 1480, el 1640, el 1700 o el 1936 com podria ser un mon més democràtic i just, mes digne, més progressista i modern, més lliure i igualitari. Tant, que es això mateix, com el 36, junt amb no donar-los la sang i la violència que ens demanen i com correspon a qualsevol canvi de fronteres fins avui, i junt amb la capacitat de fer la major acció de desobediència civil pacifica mai vist contra el propi estat i la pròpia policia, que es revela colonial l’1O, el que fa que la resta de màfies estatals no ens vulguin al seu club. Podríem millorar i aprofundir la democràcia, no tenim ultradretes com tot altre estat veí, podríem generar una via democràtica per a canvis de fronteres, un nou procés de descolonització interna de les 5000 nacions oprimides en 200 estats imperials, podem desobeir lleis injustes de forma massiva, no som un poble mesell, i per tant no ens volen amb sobirania, ens prefereixen, com durant el SXX, sotmesos a un regim autoritari injust.
El inicio del fin de España
Por ahora se siente víctima de un complot mundial, jajaja, de una Alemania que ya no es de fiar y que ampara el golpismo, jaja, de una Europa que permite proteger a golpistas.. Del éxito de la manipulación de la versión catalana.. ¿a través de qué? ¿del Diplocat en liquidació..? ¿de la amenazada tv3? ¿de la no compra de eurorofighters y amenazas diplomáticas de la inexistente y represaliada diplomacia catalana..?
El juez alemán, después de flipar, ha tumbado una por una las mentiras que en España se habían convertido en verdades goebelianas por su cansina repetición en la prensa del régimen, y porque la “justicia” española avanzaba implacablemente .. Entre muchas otras consideraciones: acusar de la violencia estatal del 1O al independentismo, que la sufrió.. Acusar de rebelión violenta, cuando esto supone una violencia de tal grado que doblegue al estado español.. es decir, por ejemplo, con una ocupación armada por los mossos de las instituciones españolas en Catalunya, llegando a forzar a España a doblegarse y aceptar el golpe de estado de Puigdemont y un cambio de las políticas en Madrid.. Esa es la violencia que requiere el delito de rebelión. En Alemania, y en España, cuando no hay jueces ultras y mentirosos. Subirse a un coche de la policía para decir a los manifestantes que se vayan a casa, quemar 2 contenedores, o la violencia potencial de un pueblo movilizado y del legitimo derecho a manifestación, no, señor Llarena, no señores de la falsa prensa española, eso no es rebelión violenta, eso no es golpismo. Alguien, además de los catalanes os lo tenía que decir. Ya lo había dicho mucha prensa libre. Ayer os lo dijo un juez de un país serio al que respetáis, y que manda mucho en nuestro continente. Ya no es la Bélgica “que acoge a etarras” , que también. ni la Suiza que está fuera de la UE, que también, ni previsiblemente la justicia británica, que no condenó a Salmon por rebelión, sino que pactó con él un referéndum idéntico al que Catalunya reclama desde hace años. Ahora son los jefes de Europa, los que de hecho ya os tutelan en lo económico, quienes desde hoy os van a tener que tutelar en lo judicial y lo político. Por más aviones que les compréis con el dinero de los pensionistas.
A España, o lo que quede de ella, le espera un doloroso retorno a la realidad. Españoles, Franco ha muerto. Sabemos que es doloroso para algunos, pero es así. Pueden seguir negando la realidad y irse apartando de las naciones civilizadas y de Europa. Ellos sabrán. No cambio mi lugar como demócrata catalán… no lo cambiaba en ningún momento de esta pesadilla de 6 meses desde el 1O, donde la versión falangista española, abanderada por VOX, la acusación particular contra todo un país, siguiendo los pasos de los próceres falangistas, parecía ganar. Catalunya, las fuerzas políticas decentes, han aguantado las formas en este tiempo de apuros no sólo para Catalunya sino para la libertad, la democracia e incluso la verdad y la razón a nivel global, donde España ha tratado con todos sus medios exportar su mediocridad antidemocrática para retener por la fuerza su primera y ultima colonia.
Hoy España comienza una crisis, una catarsis y una decadencia que no terminará con la más que previsible pérdida de Catalunya, y quien sabe si también del resto dels Països Catalans, Euskal Herria, Galiza. Sino con su ridículo internacional, con el cuestionamiento de su entidad y lógica como estado, puede ser apartada de la UE con el articulo 7, puede ser tutelada si se niega a respetar la justicia europea que hoy mismo Puigdemont elevará a nivel continental. Luego deberá venir el cuestionamiento de sí misma que España evitó tras la pérdida de las colonias de ultramar, tras el empobrecedor paso del franquismo, que es lo que ha permitido este breve ensueño falangista que tanto ha fascinado a los ultras, que han campado felices e impunes por las calles, pegando y amenazando a todo el que no entrara en él. Un proceso en el que los catalanes estaremos, como siempre, para apoyar este hermano menor, España, a quien tanto cuesta evolucionar. Pero desde fuera, como viejos amigos, no como esposa violentada y retenida, no como esclavos, ni como súbditos por conquista militar.
Habrá que hacer un referéndum de integración o no de la República Catalana a la UE, donde apuesto por un rotundo No tras haber sido desvelada su naturaleza antidemocrática. Y qué menos que no pagar ni un céntimo de la parte catalana de la deuda española tras el divorcio, como compensación por tanto maltrato, expolio y racismo institucional, durante siglos. España entrará así en una nueva bancarrota, pero sin duda es lo mejor para que el pueblo español entre en una profunda reflexión y catarsis que le permita sacudirse de una vez por todas de estas derechas coloniales, casposas, oligarcas, parásitas, golpistas, autoritarias e incompetentes de PP-PSOE-C’s y toda su galaxia mediática y judicial, iniciar una necesaria revolución social, y que al fin una izquierda honesta y que no juegue, como hoy, al mismo nacionalismo ultra, enderece lo que quede de España para que en 4 o 5 décadas pase a ser de nuevo un lugar digno y habitable.
Alemania detè el 130è President de Catalunya
La última vez que Alemania entregó un presidente de la Generalitat en España, recibió un disparo sin un juicio justo. Pensar dos veces sería una buena forma de demostrar que has aprendido algo … Europa ha evolucionado desde entonces. Pero España no. Solo cuando no es asesinado. Ahora serían 30 años de prisión, con un juicio igualmente falso que el que recibió Companys.
The last time that Germany detained and sent a Catalan President to Spain, he was shot dead without a fair trial. 1940. Thinking twice today the consequences of obeying spanish neo franquist regime order of extradition would be a good way to demonstrate that Germany has learned something… Germany and Europe have evolved since then. But Spain has not, as we can all see. Only in killing. Now would be 30 years in jail, with the same false trial that received Companys in 1940.
Das letzte Mal, als Deutschland einen katalanischen Präsidenten in Spanien festhielt und schickte, wurde er ohne ein faires Verfahren erschossen. 1940.
Wenn man heute noch zweimal darüber nachdenkt, ob man der Auslieferungsverfügung des spanischen Neo-Franco-Regimes Folge leisten kann, wäre das ein guter Weg, um zu zeigen, dass Deutschland etwas gelernt hat … Deutschland und Europa haben sich seitdem weiterentwickelt. Aber Spanien hat nicht, wie wir alle sehen können. Nur beim Töten. Jetzt wären 30 Jahre im Gefängnis, mit der gleichen falschen Verhandlung, die Companys 1940 erhielt.
DidacCosta's Blog 