El debat d’investidura d’ahir va deixar varies coses clares:

1. Els Comuns afiancen el seu rol de pilar del Règim del 78, aspirant a substituir el PSC en cinisme i populisme de pseudo-esquerra. Per sort només fan que perdre escons a cada elecció.

2. Junts ha deixat clar que és de dretes, i per primer cop fan un trist paper on anteposen la Catalunya pujolista, en poques paraules, a la nova Catalunya de centre esquerra pivotada per ERC i CUP, com en els millors temps del país a la República i la Revolució, on se suposa que Junts hi cabrien bé, perquè la radicalitat anti pacte que els separava d’ERC i que era el nucli de tantes disputes els últims mesos, no poden dir que les CUP no la tinguin. Simplement no estan diposats a perdre el poder de capitanejar el procés i el país, i demostren ser a Catalunya el que el bipartidisme espanyol és a Espanya, aspirants a amos del país, en exclusiva, i sense alternància del poder real i de fons. El bloqueig que fan ara que ha virat lleugerament el rumb del centre dreta al centre esquerra és vergonyós, i invalida tot lo bo que havíem vist en ells durant aquests anys. M’agradaria saber què en pensa en Comín. L’únic argument vàlid, en el que jo estic d’acord, és que sí que cal mantenir i donar més pes al Consell per la República a l’estranger, perquè aquí serien tots a presó fa anys, i perquè és materialment impossible que cap càrrec polític català pugui fer ni una trista conferència a cap indret del planeta sense ser reprimit o sabotejat per la “diplomàcia” espanyola.

3. VOX ens recorda, com van dir amb les seves pròpies paraules, que hem de tenir por, que la repressió que hem vist fins ara: 100 anys de presó a la meitat dels polítics catalans, 1000 ferits, 3000 represaliats, és poc.. com van dir literalment.. què hi ha més enllà? afusellaments..? estat de setge..? I ens recorden amb vehemència algo que ja sabem, que tenen al Rei, a l’exèrcit, la policia i als jutges al seu costat, i viceversa..

4. Hem vist que hi ha dos grups honestos, ERC i CUP. És cert que se’n surten amb la seva i així pot ser més fàcil semblar honest. Però a mi personalment, tot i ser els partits amb qui tinc més afinitat, son els que quan parlen no sembla que amaguin gran cosa. Mentre que n’hi ha 3 de clarament deshonestos i amb una agenda opaca estructural, que els porta a tenir els posicionaments enrocats que tenen: Junts, Comuns i psc, que anteposen estratègies que impedeixen avançar i bloquegen el procés. Del psc no en podem esperar res, quan ja son una nova versió de Ciutadanos, amb l’espanyolisme en primer lloc, i la defensa de l’status quo econòmic i els posicionaments de dreta en segon. Pero dels Comuns n’esperàvem més, especialment els que som d’esquerres i vam compartir les places del 15M. I hem de veure com deixen passar l’oportunitat de fer un bloc de veritable esquerra amb ERC i les CUP, especialment ara que Junts no es puja al carro i no tenen excuses, per fer polítiques socials -tot i el control colonial del Parlament que afecta també les seves polítiques socials, com hem vist tots durant 10 anys, menys ells..- i sobiranistes.

Perquè als anys 80 i 90 potser no.. però ara està més que clar que sobiranisme català és sinònim de progressisme, canvi social i trasbals als poders neo-franquistes que controlen l’estat i al seu estimat PSOE, es miri com es miri. Sobretot tenint 3000 represaliats per idees polítiques i tot el que hem viscut des del 2010 quan es tomba l’estatut, l’últim intent, i ja feia 6 segles, de fer una mena de federació de Catalunya amb Espanya que respectés ambdues parts. Mentre que unionisme espanyol com el que el seu soci preferent, el PSOE-psc enarbola cada dia, és conservadorisme ranci, de casta, neo-franquista en definitiva.

Els Comuns no només s’han convertit en una nova sucursal del psc pel que fa a (absència de) principis i ètica, i en incoherència amb presumir-se d’esquerres, sino que també han copiat la seva estratègia: depurar el partit de sobiranistes (Fachín, Alamany..), per més que això provoqui una davallada en un pou sense fons de votants, militants i credibilitat.Jo vaig votar CUP, tement però, ho reconec, que tornéssim a un bucle i una situació de bloqueig per la certa intransigència que patim totes a les esquerres transformadores.. però ha resultat que no, ha acabat sent un bon vot i un vot més que útil, que deixa en evidència a Junts i que permet fer un viratge a l’esquerra al país i al sobiranisme, que també deixa en evidència els Comuns com a falsa esquerra unionista, com un vulgar Coscubiela, que semblava estar rebent encara ordres de Moscú, i seguint l’estela del psc, que ara segueix l’estela de Ciutadanos.

I per últim, aquest desagradable partit de colons i de fills i nets de franquistes, Ciutadanos, tot i seguir cridant i amb les impertinències i la mala educació habituals, com si encara tinguessin pes, i com si encara fossim els seus súbdits desobedients, afortunadament, i aquesta és la millor noticia política de la dècada, segueix al PP català en irrellevància, camí d’una benvolguda completa desaparició. Tots dos son grups extremistes, cínics, nacionalistes espanyols radicals, que sospiren encara amb Franco, als que no ha funcionat electoralment l’estratègia de portar a la presó als seus adversaris polítics, com en tota dictadura franquista. Però malauradament ha estat superat pel mateix costat desagradable histèric, ultra, mentider i tòxic amb que han infectat el Parlament des del dia que van aparèixer, per VOX.

I aquests últims, que també es creuen amos de tots nosaltres com si fóssim al gener del 1939, tot i ser la pitjor noticia política al Parlament, on entren per primer cop des de que els seus referents feixistes ho feien pistola en mà, ens recorda que el feixisme a Catalunya és espanyolista, i que el seu racisme anti immigració cau en la trista contradicció de ser un partit d’immigrants (espanyols) contraris a la immigració.. Ens ajudarà a reforçar als demòcrates i gent d’esquerres els nostres ideals, els perills de la desídia i el cinisme de psc, comuns i les esquerres tèbies i cíniques amb agendes ocultes, que aquí, a europa i al món, en el seu afany de protegir els poders fàctics i l’status quo neo lliberal, son els primers responsables de l’ascens dels populismes de dreta de qui tampoc la seva premsa mai ens havia previngut, malgrat haver destinat milers de titulars sobre els suposats perills dels anomenats populismes d’esquerres durant 20 anys.

VOX, si segueix així, fent crits a la guerra i a combatre físicament a l’adversari polític, ok, fem-los cas en això, a veure quan duren senceres les seves seus al país i ells mateixos.. perque com deia en Durruti, contra el feixisme no es debat, es lluita. I si creuen en la violència política, fem-los tastar el seu propi plat, sobretot aquí a Catalunya on els superem de carrer en nombre, no només entre demòcrates (on cal restar C’s, pp i psc, que es manifesten amb ells), sinó ja entre les esquerres honestes i amb historial antifeixista, des de l’anarquisme a ERC.

És una gran pena, això sí, que per a la ultradreta i el feixisme sembla que el temps no passi i que segueixin en plena forma i en ascens, com fa un segle, mentre que de la veritable esquerra, especialment a Catalunya, el seu bressol mundial, la comunista llibertària, no existeixi més que en un vague record romàntic, i que els pocs que se’n diuen, siguin tan desmereixedors de la ideologia, que li fan més mal que bé… Però pel que fa a pegar-se amb fatxes, encara pot arribar a ser útil… altra cosa es per fer ni una desenapart del que es fa construir aqui el 36, o per refer el poc que vam arribar a fer en el mateix sentit des de la Cooperativa Integral Catalana o les EcoXarxes, que ni va veure de lluny l’anarquisme clàssic …