A les tres de la tarda, mentre els establiments de les Rambles i voltants estaven sent tancats, els mossos han procedit a ‘escombrar’ plaça Catalunya i han irromput al Banc Espanyol de Crèdit reapropiat, que havia esdevingut des del passat 25 de setembre un espai de confluència multitudinària de cara a la vaga general i més enllà.
Al final de la jornada de vaga, hi ha 33 persones detingudes i algunes desenes de ferits per la policia.
La denúncia interposada per part de la propietat de l’edifici havia estat arxivada pel jutjat tres dies enrere. </span><span>Els </span><span>mossos han desallotjat sense l’ordre pertinent del jutge</span>: es tracta per tant d’un desallotjament il·legal. El pretext adduït per fer aquesta actuació d’excepció és que s’havien tirat objectes des de l’edifici. Però els mossos no han detingut ningú dels que romanien dins l’immoble ni s’ha trobat res incriminador, procediment policial que denota per si mateix que no es pretenia aturar algú que feia quelcom des d’un edifici, sinó desallotjar un espai per raons polítiques. Altres irregularitats han estat l’absència del número de placa visible en molts agents, així com la contractació de seguretat privada quan la denúncia de la propietat estava arxivada.
Per altra banda, cal dir que la intensa jornada de vaga que ha tingut lloc aquest 29 de setembre ha desbordat completament l’adscripció particular a un espai com el Banc Reapropiat de plaça Catalunya, a un ens com el Moviment del 25 de setembre, l’Assemblea de Barcelona, o a les diferents manifestacions dels diversos sindicats, incloses les dels sindicats majoritaris. És una evidència per a tot aquell que hagi passat pels carrers del centre de Barcelona aquest ja històric 29 de setembre del 2010, que el caràcter combatiu de la vaga era transversal, compartit i general. <span>Adscriure la seva tonalitat excepcional a un sol sector respon tan sols a una lògica repressiva que pretén desvirtuar l’expressió d’un malestar col·lectiu de caire estructural. A aquestes alçades de la crisi, només el cinisme o l’autoengany poden seguir justificant un sistema que salva els bancs amb diners públics mentre imposa retallades socials i laborals a les classes populars, que ataca les condicions de vida de la majoria de la població mentre intenta mantenir a qualsevol preu els beneficis empresarials i financers.
El Banc Reapropiat de plaça Catalunya ha estat durant cinc dies un espai increïble on han acudit centenars de persones. Entre moltes altres activitats (assemblees, xerrades, grups de treball, mapa de recursos, àpats, projeccions, punts d’informació, centre de mitjans, etc.), el diumenge 26 es va celebrar una assemblea amb 500 assistents que van apropar-se a la crida de “quina és la teva vaga?”. Persones amb condicions laborals i vitals molt diverses van agrair emocionades l’existència d’aquest espai, la possibilitat de posar en comú la seva situació i de començar a pensar plegades eines de lluita, alternatives i suport mutu per fer front a la crisi.
Això tot just comença. Perquè la nostra vaga no cap en un dia. Perquè sabem que la Barcelona de la Rosa de Foc va conquerir millors condicions de vida per a tothom a través de formes d’organització i lluita en el seu moment il·legalitzades o criminalitzades, com la vaga general. Perquè hem perdut la por. Perquè hem descobert que juntes ho podem tot.
Moviment del 25 de setembre
Barcelona, 29 de setembre del 2010
Sobre la Vaga General del 29 Setembre 2010
Vivim temps de crisis sistèmica en què el capitalisme es mostra incapaç de gestionar de manera justa i sostenible el planeta. Unes determinades maneres de pensar les societats, les empreses, els individus, el treball o el repartiment dels recursos, s’han tornat hegemòniques a cops de victòries militars, dictadures i opressió, i malgrat una lluita secular de tota classe de moviments socials, revoltes, revolucions i reivindicacions.
¿I si el treball alienant no fos necessari i visquéssim alhora en l’abundància que ja ens ofereix la natura i les nostres tecnologies, netes, ben administrades, i repartides amb justícia? Com és que treballem les mateixes hores que el 1900 si les tecnologies han generat salts insospitats d’innovacions i productivitat? Com és que no es reparteix socialment la riquesa generada per les noves tecnologies? Com és que unes famílies de banquers subministren els diners als nostres governs i a nosaltres, esclavitzant-nos sense que entenguem tan sols com funciona el diner? Com és que admeten a l’empresa, règims que, traslladats al mon social, correspondrien a dictadures? Com és que no s’avança en democràcia en l’àmbit econòmic i laboral? Com és que readmetem l’esclavisme a les nostres economies globalitzades que desplacen el treball allí on hi ha condicions esclaves de treball, mentre que la circulació humana pel mon és il·legal? Com és que en diem democràcies a paisos-fortaleses que viuen en la sobreabundancia generada per un 80% de ciutadans al mon que malviuen a les nostres neo-colònies? Com és que per primer cop les actuals generacions viuran pitjor que les anteriors?
La vaga es planteja com a resposta a una nova agressió en els drets laborals dels treballadors assalariats i la seva relació amb els propietaris. Nosaltres com a cooperativistes som aliens a aquesta problemàtica ja que tots som amos i treballadors alhora, i decidim en democràcia assembleària les nostres condicions laborals. Però a més de la solidaritat amb els milions d’assalariats al país, l’estat i al mon, la nostra lluita a la vaga és contra aquest mètode subtil i gradual d’imposar, a cops de reformes i noves lleis, el camí cap a societats amb cada cop menys drets de ciutadania i econòmics. Es per tant no només una protesta a aquesta llei, sinó al conjunt del rumb que pren el sistema a cops de reformes puntuals.
Des dels moviments cooperativistes i de monedes regionals entenem que ja no és temps de demanar canvis, sinó de fer-los; no és temps d’exigir, sinó de construir; no és temps de baralles sinó d’unions; no es temps d’assalariats sinó d’autoocupats i autoorganitzats en cooperació, en ajuda mútua, en solidaritat, i amb la imaginació i l’empenta de la transformació social.
El poder té les armes, les televisions, les escoles, les fabriques, les armes, el diner; nosaltres tenim les mans, la creativitat, la musica, l’art, la innovació, la força, la multitud. Difícilment podrem crear espais lliures i bells amb els camins que se’ns marquen.
Cal crear el nostre diner, coherent amb el mon que volem construir; cal crear les nostres empreses cooperatives, coherents amb el valors humans que volem veure a les nostres economies; cal crear els mecanismes d’organització ciutadana i política per poder vehicular i construir de manera efectiva les noves societats que volem que vegin els nostres fills
Ha passat el temps de demanar canvis als nostres representants. Ja han donat clares mostres de tenir un major compromís amb les corporacions i les famílies banqueres, que son els actors reals del joc polític, social i cultural, que amb els vells ideals de la democràcia representativa.
És hora de construir el nostre futur, no de demanar-lo. Hora de crear les nostres empreses cooperatives, els nostres mitjans de comunicació democràtic i en xarxa, les nostres universitats lliures i no jeràrquiques, la nostra pedagogia lliure, el nostre diner i el nostre software lliure. Hora d’imaginar, no d’obeir. Hora de construir noves societats lliures i ciutadanes.
Dídac Sanchez-Costa i Larraburu
Ecoxarxes i Cooperativa Integral Catalana
http://www.ecoxarxes.cat – http://www.ecoseny.net
Manifest de la CIC
Des de la Cooperativa Integral Catalana —un projecte per construir un altre món basat en l’autogestió de les nostres vides fora d’aquest sistema— creiem que la vaga general d’aquest 29-S és una oportunitat per mostrar a tothom qui ho vulguin veure i experimentar que podem gaudir de l’existència sense haver de sotmetre’ns a la lògica suïcida del propi sistema.
La Cooperativa Integral, doncs, s’obre a tothom:
- Amb tothom qui està aturat, volem crear nova ocupació digna, fora de la lògica de l’explotació.
- Amb tothom qui és autònom, volem crear formes d’autoocupació més viables, fora de la burocràcia administrativa.
- Amb tothom qui vol crear cooperatives, facilitem una manera de fer-ho, aixoplugats en una comunitat de cooperativistes.
- I en general, volem cobrir amb un projecte autogestionat les necessitats bàsiques de totes les persones, perquè no calgui treballar per viure, sinó que puguem treballar per realitzar-nos com a éssers lliures.
Això vol dir que no n’hi ha prou amb fer una vaga general. (…)
Vol dir, doncs, que cal sostenir en el temps projectes per construir alternatives justes i reals com les que proposa la Cooperativa Integral.
L’ocupació de l’antic banc de la plaça de Catalunya és un exemple, amb un alt valor simbòlic, del que som capaços de fer. I pot esdevenir un baluard des d’on construir una altra societat després del 29-S.
MANIFEST. 100 acadèmics catalans diuen PROU a la criminalització dels MOVIMENTS SOCIALS!
Benvolguts companys, queridos compañeros/as
Una profesora de la Universitat de Barcelona, Elisabet Almeda, está impulsando un manifiesto que envio adjunto, en el que se condena la asociación injustificad…a e intencionada desde los medios de comuniación corporativos y los partidos politicos hegemónicos, de los movimientos sociales progresistas y criticos con el actual sistema, y la violencia expresada en el dia de la huelga general.
Personalmente considero que la asociación entre lo que ocurrió en las calles de Barcelona y lo que pasó en el gran hotel okupado de plaza catalunya, ex banco Banesto, (12 mil metros cuadrados abandonados desde 1997 en el centro de una ciudad que no ofrece vivienda a sus jóvenes), es tan gratuita como asociar esa misma violencia con los sindicatos que convocaron la huelga general. Simplemente está sirviendo como excusa para el desalojo primero, y para la criminalización después del movimiento okupa, y de muchos otros movivmientos sociales y académicos que veíamos en esa okupación la posibilidad de contar con un espacio libre desde donde generar un necesario debate y crear y articular nuevas posibilidades sociales y económicas para este sistema que muestra ahora de muchas formas el grado profundo de injusticia e irracionalidad.
Un abrazo a todos/as, y por favor renvíenlo a quien consideren que puedan apoyar esta causa.
Desde los movimientos sociales dedicamos mucha energia de un modo desinteresado en construir alternativas a este modelo eco-ilógico y antisocial (y desde 2008 ineficiente económicamente), que ya está recortando prestaciones sociales o desnonando casas (30 al dia en Barcelona) con tal de pagar la deuda del salvataje a una banca privada que exageró en su especulación, hasta poner en bancarota al planeta entero; o para sustituir unas industrias que han puesto en jaque la continuidad de miles de ecosistemas en los próximos años, incluida nuestra especie. No todos deben estar contruyendo y debatiendo en asambleas o asistiendo a casas okupadas o universidades y medios de comunicacóon libres, redes con monedas sociales alternativas, etc. Pero si creemos, como dice Elisabet en el manifesto, que cumplimos un rol en las sociedades que almenos merece un respeto y un apoyo. Y en este momento, esto pasa por desacreditar con firmeza y disasociar claramente, como pretende este manifesto, la violencia del pensamiento critico no pautado y de la creación de alternativas que van más allá de la reduccion de la vida a trabajar, pagar una hipoteca y vivir con el corazón silenciado toda una vida.
Muchas gracias
Dídac Sanchez-Costa
EcoXarxes i Coperativa Integral Catalana
www.ecoxarxes.cat
www.didaccosta.wordpress.com
Benvolguda/benvolgut,
Més de 100 professores i professors de les universitats catalanes han signat un “Manifest contra la criminalització dels moviments socials” que us enviem adjunt en aquest missatge.
Entre les persones sotasignants trobem: Francisco Fernández Buey, Arcadi Oliveras, Manuel Castells Oliván, Verena Stolcke, Josep Fontana Lázaro, Manuel Delgado Ruiz, Anna Camps Miquel Izard, Ricard Vinyes, Elisabet Almeda Samaranch, Eduard Vinyamata, Susana Narotzky, Ferran Izquierdo, Joaquim Sempere, Jaume Botey, Tomàs de Montagut, Lourdes Beneria, entre molts altres.
Us demanem que el publiqueu al vostre mitjà de comunicació el més aviat possible i que en feu la màxima difusió.
Atentament, salutacions,
manifestoctubre@gmail.com
MANIFEST. DIGUEM PROU A LA CRIMINALITZACIÓ DELS MOVIMENTS SOCIALS!
Les i els sotasignants, professores i professors de les universitats catalanes, denunciem l’actual política de criminalització dels moviments socials per part de la gran majoria de mitjans de comunicació del nostre país i de molts responsables polítics de les institucions que el governen.
S’ignora, s’amaga, es desinforma i mai es dialoga amb el ventall de propostes i alternatives que des d’aquests moviments socials s’estan fent arreu, per transformar i donar noves opcions de vida en societat. Focalitzar en certs episodis violents, sense ni tant sols escoltar la contesta i la veu dels moviments socials a qui s’ataca és directament criminalitzar-los; construir el cap de turc i desviar l’atenció ciutadana dels conflictes reals en els què estem immersos més que mai a la nostra societat: l’atur, la pobresa i l’exclusió social, la desigualtat creixent entre grups, la retallada constant dels drets socials, l’afebliment de les reivindicacions del moviment obrer organitzat, el racisme i la xenofòbia, la corrupció política i la seva impunitat, la violència contra les dones, la duresa i la severitat del control penal contra els més vulnerables, l’índex creixent d’empresonaments, detencions, sancions…Espiral de violència estructural en augment. Una societat vertaderament democràtica, que ha de respectar plenament el dret a dissentir i a discrepar, no s’ho pot permetre.
Diguem prou!
Catalunya ha estat, és i volem que sigui una societat d’acollida i d’aixopluc a la diversitat de tota mena, a la diferència de color, de sexe, d’opinió i també de revolta. Benvinguda sigui. Diguem prou a la invenció mediàtica que etiqueta d’antisistema als moviments socials. Els moviments socials es revolten, lluiten i proposen que un altre món és possible.
Diguem prou a la criminalització dels moviments socials!n>LLISTAT DE PERSONES SOTASIGNANTS
1.Albert Sales (Universitat Pompeu Fabra) 2.Alejandro Andreassi Cieri (Universitat Autònoma de Barcelona) 3.Alessandra Caporale (Universitat Oberta de Catalunya) 4.Ana Isabel Garay Uriarte (Universitat Autònoma de Barcelona) 5.Ana Collado Sevilla (Universitat de Barcelona) 6.Àngel Cebollada Frontera (Universitat Autònoma de Barcelona) 7.Anna Camps Mundó (Universitat Autònoma de Barcelona) 8.Antonio Giménez Merino (Universitat de Barcelona) 9.Antonio Madrid (Universitat de Barcelona) 10.Apen Ruiz (Universitat Oberta de Catalunya) 11.Arcadi Oliveres (Universitat Autònoma de Barcelona) 12. Aurora Leal (Universitat Autònoma de Barcelona) 13.Barbara Biglia (Universitat Rovira i Virgili) 14.Bernat Muniesa Brito (Universitat de Barcelona) 15.Blanca Callén (Universitat Autònoma de Barcelona) 16.Carles Feixa Pampols (Universitat de Lleida) 17.Carmen Azcárate (Universitat Autònoma de Barcelona)18.Carolina Puga (Universitat de Barcelona) 19.Clara Camps Calvet (Universitat de Barcelona) 20.Conchi San Martín (Universitat de Barcelona) 21.Daniel Raventós (Universitat de Barcelona) 22.Daniel Turón (Universitat Oberta de Catalunya) 23.Dídac Sánchez-Costa (Universitat Oberta de Catalunya) 24.Dino Di Nella (Universitat de Barcelona) 25.Eduard Vinyamata (Universitat Oberta de Catalunya) 26.Elisabet Almeda Samaranch (Universitat de Barcelona) 27.Encarna Bodelón González (Universitat Autònoma de Barcelona) 28.Esteve Espelt (Universitat de Barcelona) 29.Fabià Díaz-Cortés (Universitat Autònoma de Barcelona) 30.Fèlix Balanzó Guerendiain (Universitat Autònoma de Barcelona) 31.Ferran Cortes Izquierdo (Universitat de Barcelona) 32.Ferran Izquierdo Brichs (Universitat Autònoma de Barcelona) 33.Francesc Espinet (Universitat Autònoma de Barcelona) 34.Francisco Fernández Buey (Universitat Pompeu Fabra) 35.Gerard Pla Cadafalch (Llotja, Escola superior d’arts i disseny) 36.Gerardo Pisarello (Universitat de Barcelona) 37.Ignasi Pons i Anton (Universitat de Barcelona) 38.Iker Puente Vigiola (Universitat Autònoma de Barcelona) 39.Isabel Gómez Alemany (Universitat Autònoma de Barcelona) 40.Jaume Botey Vallès (Universitat Autònoma de Barcelona) 41.Joaquim Sempere (Universitat de Barcelona) 42.Joan Benach (Universitat Pompeu Fabra) 43.Joan Pujol Tarrés (Universitat Autònoma de Barcelona) 44.Joana Conill Amelivia (Universitat Pompeu Fabra) 45.Joel Feliu (Universitat Autònoma de Barcelona) 46.Jordi Ibáñez Fanés (Universitat Pompeu Fabra) 47.Jordi Mir Garcia (Universitat Pompeu Fabra) 48.José Adelantado (Universitat Autònoma de Barcelona) 49.José Luis Gordillo Ferré (Universitat de Barcelona) 50.José Luis Lalueza (Universitat Autònoma de Barcelona) 51.Josep Canals Sala (Universitat de Barcelona) 52.Josep Maria Antentas (Universitat Autònoma de Barcelona) 53.Josep Mª Fericgla (Universitat de Barcelona) 54.Josep Fontana (Universitat Pompeu Fabra) 55.Juan-Ramón Capella (Universitat de Barcelona) 56.Lourdes Beneria (Universitat de Barcelona) 57.Manuel Aguilar Hendrickson (Universitat de Barcelona 58.Manuel Castells Oliván (Universitat Oberta de Catalunya) 59.Manuel Delgado Ruiz (Universitat de Barcelona) 60.Marc Sanjaume i Calvet (Universitat Pompeu Fabra) 61.Ma.Inés Massot Lafón (Universitat de Barcelona) 62.Marcel Pie Barba (Universitat de Barcelona) 63.Mar Morón Velasco (Universitat Autònoma de Barcelona) 64.Margot Pujal Llombart (Universitat Autònoma de Barcelona) 65.María Jesús Izquierdo (Universitat Autònoma de Barcelona) 66.María José González Madrid (Universitat de Barcelona) 67.Marta Llobet (Universitat de Barcelona) 68.Marta Utset Canal (Universitat Autònoma de Barcelona) 69.Martí López Andreu (Universitat Autònoma de Barcelona) 70.Martin Rodrigo y Alharilla (Universitat Pompeu Fabra) 71.Mercè Izquierdo (Universitat Autònoma de Barcelona) 72.Miguel Angel Sahagún Padilla (Universitat Autònoma de Barcelona) 73.Miguel Candioti (Universitat Pompeu Fabra) 74.Miquel Izard (Universitat de Barcelona) 75.Miriam Sol Torelló (Universitat Oberta de Catalunya) 76.Natalia Ribas Mateos (Universitat de Barcelona) 77.Natalia Rosetti Maffioli (Universitat Autònoma de Barcelona) 78.Núria Vergés Bosch (Universitat de Barcelona) 79.Pep Garcia-Borés i Espí (Universitat de Barcelona) 80.Pere Solà Gussinyer (Universitat Autònoma de Barcelona) 81.Pilar Albertín (Universitat de Girona) 82.Rafael Merino (Universitat Autònoma de Barcelona) 83.Raimundo Viejo Viñas (Universitat Pompeu Fabra) 84.Ramon Franquesa (Universitat de Barcelona) 85.Ricard Vinyes (Universitat de Barcelona) 86.Robert Tomàs Calvo (Universitat Autònoma de Barcelona) 87.Salvador Aguilar Solé (Universitat de Barcelona) 88.Salvador López Arnal (Universidad Nacional de Educación a Distancia) 89. Silvia Lannitelli Muscolo (Universitat de Barcelona) 90.Samuel-Lajeunesse (Universitat Autònoma de Barcelona) 91.Sònia Arribas (Universitat Pompeu Fabra) 92.Sònia Sánchez Busques (Universitat Autònoma de Barcelona) 93.Susana Narotzky (Universitat de Barcelona) 94.Tomás Herreros Sala (Universitat de Barcelona) 95.Tomàs de Montagut (Universitat Pompeu Fabra) 96.Xavier Domènech Sampere (Universitat Autònoma de Barcelona) 97.Xavier Ferrer Gallardo (Universitat Autònoma de Barcelona) 98.Xavier Oliveras González (Universitat Autònoma de Barcelona) 99.Víctor Jorquera (Universitat de Barcelona) I CENT 100.Verena Stolcke (Universitat Autònoma de Barcelona)
Enllaços importants per seguir la comunicació
http://www.montseny.ecoxarxes.cat
i les llistes de correu
Una economia que podem explicar als nens
un forn de llenya mobil
la fi de l’esglesia
Que bonic veure com la secta destructiva de feixistes, masclistes i pederastes -i uns pocs bons homes- acaba, pel seu propi vici, amb 2000 anys d’imperi totalitari i opressiu en nom de Deu.
I amb la vil usurpació de l’exemple d’un bon home, un filòsof senzill i hippie, pel favor dels rics, que de tant llunyà que se l’han fet en divinitzar-lo, en profit del seu imperi (l’intermediador), l’han fet també un model de vida poc replicable… Una doble opressió i traïció al seu exemple..
la Falange al servei de la justicia del Regne Espanyol
Quin pais mes mediocre..
la Falange -ni mes ni menys- senta al banquillo de los acusados a un jutge demòcrata per jutjar els crims del franquisme.. (i des de quan la falange creu en la justicia?)
Atado y bien atado, i tant.. quina tistesa aquesta monarquia nacional-catolica filofeixista i els seus buròcrates i cortesans…… les uniques opcions son l’emigracio ètica o la independència..
Poeta i filòsof
Despres d’una meravellosa trobada amb la gran planta de cura, renuncio al titol de sociòleg -almenys en exclusiva- i em declaro poeta i filòsof.
Si es aixi com es diu ser lliure al mon de llibertat pautada en que vivim, soc poeta.
I si es aixi com se diu a provar d’entendre la vida, l’univers i els camins ètics necesssaris, soc filòsof.
Protesta social brillant al cor de Londres
Espectacular, imprescindible
Despres d’una introducció de dos minuts millorable, la resta és una obra mestre de microreportatge espontani d’uns joves bodhisatvas occidentals a Londres..
Desafiant amb amor i des de la veritat del cor, la falsa autoritat i la gran eina de control social: la por, induïda a les societats de llibertat pautada en que vivim -que s’apropen perillosament a un neo feixisme global que espanta…
Un recull de frases profundament filosòfiques, sociològiques i lliures, que desperten consciència.
Paraules plenes de veritat, una veritat que trepitjarà de manera igual de maca, pacífica i radical que en aquest vídeo, totes i cadascuna de les estructures que coneixem avui que no duguin veritat…
Aquest video deixa ben clar que la revolució ja esta en marxa, malgrat tot. I és imparable perque es una revolució de paradigmes i esta flotant als aires. Provar de parar-la es com provar de parar l’hivern colocant estufes pel territori, o parar una primavera tallant les flors. Quan ho vol la natura, quan arriba el seu temps, la seva primavera, és imparable.
I 50 anys mes tard del primer assaig general, aquells anys 60 poètics, lliures i multidimensionals, que ens van donar, com va dir el Mahatma Lennon, la possibilitat i la reponsabilitat, no les respostes, arriba l’hora de la veritat, de viure com humans a la terra, plenament. De portar aquell primer reconeixement de com podrien i haurien de ser les coses al pla econòmic, financer, polític, empresarial, cultural. Amb la llibertat de consciencia i l’experiència plena de l’ésser multidimensional, escapant de la unidimensionalitat tan ben descrita per Herbert Marcuse.
Desemmascarant la matrix
Passada l’eufòria, la sorpresa inicial i els dies de titulars al No-Do, la pregunta es evident i inevitable.
Si un Club privat es pot pagar 10 destacaments de la policia per protegir el seu secretisme (no la seva seguretat), i els presidents Montilla i Zapatero allí estan a l’alçada dels encarregats de portar el cafè enlloc de caps d’estat, si poden fins i tot burlar causes criminals com la que Kissinger te amb la justícia espanyola, i passen gairebé desapercebuts per la premsa quan toquen temes mes rellevants i macro que als parlaments electes..
vivim en democràcies? o be estem realment en una mena de Matrix d’oligarquies de banquers i corporacions, de la que en seriem esclaus passius i conformes amb l’opressió d’una legalitat monàrquica o corporativa?
Sap greu incordiar amb la pregunta, pero com a sociòleg i ciutadà lliure, crec que és pertinent.
Michael Moore, gran sociòleg, ho respon a la seva ultima pelicula: Plutonomy. Wkp: “Un informe interno -Mayo del 2005- del Citigroup lo entiende como un sistema en el cual “los ricos dominan los ingresos, riqueza y consumo” Plutocracia.. l’1% mes ric governa, i tenen lleis propies, diferents a les aplicables al 99% restant.. això es bilderberg & co..
Vivim, en última instància en partitocràcies emmarcades en plutocràcies; o en uan oligarquia de banquers
fotos de Alex Amengual
Adéu Espanya
S’ha acabat l’estafa d’Espanya; s’ha acabat l’herència del 18 de juliol i el 1714.
La democràcia i les aspiracions d’un poble poden més que les victòries militars. Comença un clam per una nació íntegra i sencera, amb dret a existir.
Adéu Espanya, bon viatge.
Us ho ha dit mes d’un milió de catalans; és el que es mereix el tracte indigne a Catalunya, Euskadi i Galícia, i a tantes altres nacions i llengües al món.
Com deia una pancarta en aquesta manifestació històrica, al costat d’un mapa amb les llengües esborrades a la península i a Amèrica Lllatina: “Colonitzadors insaciables, quantes llengües necessiteu exterminar?”
DidacCosta's Blog 