Sobre la Vaga General del 29 Setembre 2010

Vivim temps de crisis sistèmica en què el capitalisme es mostra incapaç de gestionar de manera justa i sostenible el planeta. Unes determinades maneres de pensar les societats, les empreses, els individus, el treball o el repartiment dels recursos, s’han tornat hegemòniques a cops de victòries militars, dictadures i opressió, i malgrat una lluita secular de tota classe de moviments socials, revoltes, revolucions i reivindicacions.

¿I si el treball alienant no fos necessari i visquéssim alhora en l’abundància que ja ens ofereix la natura i les nostres tecnologies, netes, ben administrades, i repartides amb justícia? Com és que treballem les mateixes hores que el 1900 si les tecnologies han generat salts insospitats d’innovacions i productivitat? Com és que no es reparteix socialment la riquesa generada per les noves tecnologies? Com és que unes famílies de banquers subministren els diners als nostres governs i a nosaltres, esclavitzant-nos sense que entenguem tan sols com funciona el diner? Com és que admeten a l’empresa, règims que, traslladats al mon social, correspondrien a dictadures? Com és que no s’avança en democràcia en l’àmbit econòmic i laboral? Com és que readmetem l’esclavisme a les nostres economies globalitzades que desplacen el treball allí on hi ha condicions esclaves de treball, mentre que la circulació humana pel mon és il·legal? Com és que en diem democràcies a paisos-fortaleses que viuen en la sobreabundancia generada per un 80% de ciutadans al mon que malviuen a les nostres neo-colònies? Com és que per primer cop les actuals generacions viuran pitjor que les anteriors?

La vaga es planteja com a resposta a una nova agressió en els drets laborals dels treballadors assalariats i la seva relació amb els propietaris. Nosaltres com a cooperativistes som aliens a aquesta problemàtica ja que tots som amos i treballadors alhora, i decidim en democràcia assembleària les nostres condicions laborals. Però a més de la solidaritat amb els milions d’assalariats al país, l’estat i al mon, la nostra lluita a la vaga és contra aquest mètode subtil i gradual d’imposar, a cops de reformes i noves lleis, el camí cap a societats amb cada cop menys drets de ciutadania i econòmics. Es per tant no només una protesta a aquesta llei, sinó al conjunt del rumb que pren el sistema a cops de reformes puntuals.

Des dels moviments cooperativistes i de monedes regionals entenem que ja no és temps de demanar canvis, sinó de fer-los; no és temps d’exigir, sinó de construir; no és temps de baralles sinó d’unions; no es temps d’assalariats sinó d’autoocupats i autoorganitzats en cooperació, en ajuda mútua, en solidaritat, i amb la imaginació i l’empenta de la transformació social.

El poder té les armes, les televisions, les escoles, les fabriques, les armes, el diner; nosaltres tenim les mans, la creativitat, la musica, l’art, la innovació, la força, la multitud. Difícilment podrem crear espais lliures i bells amb els camins que se’ns marquen.

Cal crear el nostre diner, coherent amb el mon que volem construir; cal crear les nostres empreses cooperatives, coherents amb el valors humans que volem veure a les nostres economies; cal crear els mecanismes d’organització ciutadana i política per poder vehicular i construir de manera efectiva les noves societats que volem que vegin els nostres fills

Ha passat el temps de demanar canvis als nostres representants. Ja han donat clares mostres de tenir un major compromís amb les corporacions i les famílies banqueres, que son els actors reals del joc polític, social i cultural, que amb els vells ideals de la democràcia representativa.

És hora de construir el nostre futur, no de demanar-lo. Hora de crear les nostres empreses cooperatives, els nostres mitjans de comunicació democràtic i en xarxa, les nostres universitats lliures i no jeràrquiques, la nostra pedagogia lliure, el nostre diner i el nostre software lliure. Hora d’imaginar, no d’obeir. Hora de construir noves societats lliures i ciutadanes.

Dídac Sanchez-Costa i Larraburu

Ecoxarxes i Cooperativa Integral Catalana

http://www.ecoxarxes.cat  –  http://www.ecoseny.net

Manifest de la CIC

Des de la Cooperativa Integral Catalana —un projecte per construir un altre món basat en l’autogestió de les nostres vides fora d’aquest sistema— creiem que la vaga general d’aquest 29-S és una oportunitat per mostrar a tothom qui ho vulguin veure i experimentar que podem gaudir de l’existència sense haver de sotmetre’ns a la lògica suïcida del propi sistema.

La Cooperativa Integral, doncs, s’obre a tothom:

• Amb tothom qui està aturat, volem crear nova ocupació digna, fora de la lògica de l’explotació.
• Amb tothom qui és autònom, volem crear formes d’autoocupació més viables, fora de la burocràcia administrativa.
• Amb tothom qui vol crear cooperatives, facilitem una manera de fer-ho, aixoplugats en una comunitat de cooperativistes.
• I en general, volem cobrir amb un projecte autogestionat les necessitats bàsiques de totes les persones, perquè no calgui treballar per viure, sinó que puguem treballar per realitzar-nos com a éssers lliures.

Això vol dir que no n’hi ha prou amb fer una vaga general. (…)

Vol dir, doncs, que cal sostenir en el temps projectes per construir alternatives justes i reals com les que proposa la Cooperativa Integral.

L’ocupació de l’antic banc de la plaça de Catalunya és un exemple, amb un alt valor simbòlic, del que som capaços de fer. I pot esdevenir un baluard des d’on construir una altra societat després del 29-S.