Desemmascarant la matrix

Passada l’eufòria, la sorpresa inicial i els dies de titulars al No-Do, la pregunta es evident i inevitable.

Si un Club privat es pot pagar 10 destacaments de la policia per protegir el seu secretisme (no la seva seguretat), i els presidents Montilla i Zapatero allí estan a l’alçada dels encarregats de portar el cafè enlloc de caps d’estat, si poden fins i tot burlar causes criminals com la que Kissinger te amb la justícia espanyola, i passen gairebé desapercebuts per la premsa quan toquen temes mes rellevants i macro que als parlaments electes..

vivim en democràcies? o be estem realment en una mena de Matrix d’oligarquies de banquers i corporacions, de la que en seriem esclaus passius i conformes amb l’opressió d’una legalitat monàrquica o corporativa?

Sap greu incordiar amb la pregunta, pero com a sociòleg i ciutadà lliure, crec que és pertinent.

Michael Moore, gran sociòleg, ho respon a la seva ultima pelicula: Plutonomy. Wkp: “Un informe interno -Mayo del 2005- del Citigroup lo entiende como un sistema en el cual “los ricos dominan los ingresos, riqueza y consumo” Plutocracia.. l’1% mes ric governa, i tenen lleis propies, diferents a les aplicables al 99% restant.. això es bilderberg & co..

Vivim, en última instància en partitocràcies emmarcades en plutocràcies; o en uan oligarquia de banquers

fotos de Alex Amengual