Nota de premsa del moviment 15 M en relació als fets del Parc de la Ciutadella del 15 J

En primer lloc volem disculpar-nos als mitjans de comunicació pel canvi en la convocatòria de roda de premsa. Davant les declaracions i greus acusacions del Conseller d’Interior i del President, i donat que treballem amb mètodes democràtics i assemblearis en un moviment que és ampli i divers, ens hem vist obligats a posposar la convocatòria d’ahir.

Com tothom sap, rebutgem la violència. Pel que fa als actes que no s’ajusten al consens del moviment esdevinguts el dia 15, no ens en sentim representats, i per tant, no ens en fem responsables. De la mateixa manera que considerem que els polítics no ens representen, tampoc els actes aïllats d’aquestes persones poden representar tot el col·lectiu. No seria just per les milers de persones que, mobilitzades o no, s’han sentit identificades amb uns valors comuns que hem vingut creant i demostrant juntes.

L’objectiu de la mobilització del 14 i el 15, recolzada per les 22 assemblees de barris de Barcelona i més de 100 pobles de Catalunya, era aturar les retallades antisocials dels Pressupostos del 2011 de la Generalitat de Catalunya i denunciar el decret conegut com a llei Ómnibus.

Se’ns ha acusat d’atacar a la democràcia, quan són les retallades el clar atac a la democràcia social i política conquerida el segle XX. Situen el Parlament al servei dels mercats financers, reduint els serveis socials de tota la ciutadania, quan cap partit polític recollia aquestes mesures al seu programa electoral. Considerem que per poder tenir legitimitat política, haurien de ser aprovades mitjançant referèndum.

També l’anomenada Llei Ómnibus suposa un greuge als mètodes democràtics. Deslegitima l’activitat del Parlament, encara dins dels paràmetres de democràcia actuals, en plantejar l’aprovació per Decret d’una modificació de 610 punts relatius a més de 80 lleis molt diverses.

D’altra banda, creiem que tot el debat generat al voltant dels esdeveniments del 15J s’està sobredimensionant amb el doble objectiu de desviar l’atenció del que realment afecta als ciutadans, i de construir una clara estratègia política il·legítima per part de la conselleria d’interior:

Un moviment social amb un ampli recolzament de la ciutadania, està sofrint un evident intent d’estigmatització amb la finalitat de legitimar noves formes de repressió policial contra un col·lectiu que ha demostrat ser fermament pacífic en repetides ocasions en què s’ha vist enfrontat directament a la violència institucional i de celebracions esportives.

De la mateixa manera que no es criminalitza tota l’afició quan hi ha incidents en una celebració esportiva, o a tota la classe política davant dels nombrosos casos de corrupció, el fet que en aquest cas s’apliqui un criteri tan diferent, demostra la falsedat d’aquest argument.

Ens sorprèn la insòlita unió de tots els partits, i la gravetat de les seves acusacions davant els incidents del 15J, que no van causar cap ferit, en contrast amb la nul·la autocrítica de l’actuació policial que en va causar desenes.

Les camises tacades d’uns pocs polítics semblen pesar més que els 40 ferits, als quals se sumen els 147 ferits del 27 de maig. La societat ja sap distingir entre els pacífics i els violents i provocadors.

El que veritablement inquieta a la classe política és que s’estan obrint nous mètodes de participació i decisió, que posen en qüestió la legitimitat de l’actual sistema democràtic. Això explica l’intent de criminalització del moviment, i, de retruc, la fragilitat del dispositiu policial, qüestionat pels propis parlamentaris.

No ens podem responsabilitzar de qualsevol comportament violent promogut per la crisi econòmica i les retallades socials, que deixa sense treball i proteccions socials milers de famílies. Això és el que més alimenta la radicalitat violenta. Nosaltres només ens podem responsabilitzar d’aquells que s’han adherit a aquest moviment pacífic, creatiu, constructiu i inclusiu.

Com més es deteriori l’economia i l’estat del benestar, més crispació es generarà. Nosaltres no podem ser responsables, ni ara ni en el futur, de les expressions de descontentament social que no s’han adherit a l’esperit pacífic promogut pel moviment del 15-M. Precisament les places són noves àgores ciutadanes en què es promou la canalització d’aquesta indignació d’una manera constructiva, cooperativa, compartida i no-violenta. Una mostra d’això és que malgrat les amenaçadores declaracions del President, l’assemblea va decidir no obstaculitzar la sortida dels parlamentaris i traslladar-se a la Plaça Sant Jaume, fent allí una asseguda pacífica i cantant l’Estaca.

Ens acusen de violents quan és l’estat qui utilitza les institucions pagades per totes per fer apologia de la violència i anunciar que pot ser utilitzada contra els ciutadans, encara i tractant-se d’un moviment pacífic. El Conseller diu tenir el monopoli de la violència, però no pot pretendre tenir el dret de decidir unilateralment què és violència i què no ho és, i què és legítim o deixa de ser-ho, encara i sent legal. La societat civil també té un rol en aquestes definicions, i en una societat democràtica, això ha de ser escoltat més enllà de les urnes, enlloc de reprimit policialment.

Els errors del dispositiu dirigit per la Conselleria d’Interior ens semblen intencionats, perquè han permès que Felip Puig aconsegueixi l’anhelada foto que intenta avalar la violenta actuació del 27M i aquesta nova pretesa possibilitat de major repressió i vigilància. No s’entén per què es va preferir utilitzar una de les entrades amb major concentració de manifestants perquè els parlamentaris accedissin a peu, enlloc de l’entrada del Zoo amb furgonetes de la policia, com es va fer finalment.

També creiem que són inadmissibles les acusacions fetes pel conseller, per la dimissió del qual s’han reunit gairebé 100.000 signatures per abús de violència institucional, sobre el mestre Arcadi Oliveres, president de l’organització Justícia i Pau, amb 40 anys de treball compromès per a la justícia i la pau. El que cal investigar és el possible ús il·legítim de la policia encoberta davant de moviments socials progressistes. L’esperable creixent crispació popular per la situació de crisi econòmica i desmantellament dels estats del benestar, fan necessaris més controls democràtics sobre les institucions d’ordre públic de l’actual model democràtic, per tal d’evitar derives totalitàries com la que ens sembla convidar Puig. Especialment quan assistim a retallades de metges i professors, alhora que a un augment dels cossos i  costos policials.

Per acabar convoquem una concentració avui divendres 17 a les 4 de la tarda en la Ciutat Judicial en senyal de protesta i suport a les companyes detingudes que passaran a disposició judicial a les 5 de la tarda. També informem que ahir a la comissaria de Les Corts van ser retingudes i identificades les persones que es solidaritzaven amb les detingudes. Una vegada més els policies no anaven identificats i es van negar a fer-ho davant la petició d’una advocada.

Això és només el principi, encara queda molt per fer. Caminem i treballem per a la construcció de mons més justos i habitables, on hi capiguem totes.

No en tenim prou amb urnes, on no hi cap la democràcia més real i completa que volem viure i aconseguir, amb mètodes pacífics. Volem transitar de l’actual model partitocràtic i oligàrquic corporatiu, amb una certa democràcia política, amenaçada amb les declaracions d’ahir del Conseller i la unitat mediàtica i política al seu voltant, cap a una democràcia també econòmica, social i cultural, avui en perill o inexistent.

La nostra propera acció és la mobilització del 19 de Juny, una manifestació internacional que ja ha estat recolzada per centenars de ciutats del món sencer, amb el lema “el carrer és nostre, no pagarem la seva crisi”. En el cas de Barcelona, té el suport de les assemblees de les places alliberades de més de 100 pobles i 22 barris de Barcelona.