Skip to content

Repliques als debats sobre la meva intervenció al programa Àgora

Juny 13, 2011

Hola. Per al•lusions a un forum del Diari Ara sobre la meva intervenció al programa Àgora http://www.ara.cat/societat/indignats-decidiran-dema-futur-lacampada_0_496150542.html.

Algunes de les frases en teoria textuals que es citen aquí de la meva intervenció a l’Àgora estan distorsionades. Només cal sentir el programa. Mai vaig dir que visquem en un sistema pitjor que una dictadura. Vaig dir en tot cas que era més perillós. I ara matitzaria que ho és en alguns aspectes.

Als països àrabs es tira a matar, és cert; no hi ha drets politics que aquí si tenim, com va matissar bé l’Oliveres. Ara bé, els dictadors d’allí son peons del nostre sistema geopolític neo-imperialista, treballen per nosaltres. I els seus caps, a la CIA, OTAN, OCDE, FMI, WB, Bilderberg, Davos, USA, UE, G8, etc, tenen molts més recursos i poder. En principi al Nord no es maten ciutadans que volen
profunditzar i avançar en les seves democràcies, com a Síria, però tenen un control profund dels ciutadans  amb altres mitjans. I és mes fàcil de contenir la reivindicació quan som els beneficiaris de l’esclavisme que admetem en l’economia global, i que ens resulta tant favorable. Tenim més drets politics, però patim la mateixa dictadura financera, econòmica i mediàtica; règims de partits múltiples i amb premsa gairebé sempre en mans dels grans poders.

I sobre el tema llibertari, com a sociòleg no puc mentir quan em pregunten si “som” comunistes. Assemblearisme, autogestió, col•lectivització econòmica, obertura, llibertat i igualtat completa del moviment, antiparlamentarisme i rebuig frontal a la banca, el gran capital i multinacionals, que és una realitat a totes les places alliberades de l’Estat, en el diccionari de ciència política rep el nom de pensament llibertari, més enllà de la mala premsa que li ha fet a aquesta idea la resta de corrents politics, que el tenen com a enemic comú. Per mi, personalment, junt amb el hippisme, és la millor expressió de veritable cristianisme al segle XX. Per això ha combatut també tan frontalment, com els càtars, els usurpadors de les idees de Jesús, els mercaders del temple per l’expansió de l’Imperi Romà & Co.

Ara bé, es tracta d’un nou tipus de cultura eco llibertària, oberta a tots els corrents d’indignació, i que es combina amb els que defensen una reforma profunda del sistema. Totes dues corrents invisibles políticament fins fa 20 dies, malgrat la gran estafa bancària i corporativa de la dita crisis.

I en qualsevol cas, una política llibertaria, encara per construir, és lliure i inclusiva, no una dictadura, com s’ha dit en altres fòrums d’aquest programa. Dictadura llibertària és un oxímoron, una contradicció en termes, com llibertat totalitària. I si, responent a una
pregunta d’en Cardús al programa, tindria, si fos llibertària, per definició, els mecanismes de control democràtics apropiats, no com ara en els assumptes financers i econòmics. Pitjor control social que el d’avui sobre els que veritablement ens governen, es difícil.

I crec que sí és cert que sense els moviments socials de llarga trajectòria, diversos i en moltes àrees, però que comparteixen una visió del mon del tipus dels Fòrums Socials (economia social, ecologia, drets universals, etc), la protesta d’indignació no hauria pogut durar més de tres dies ni canalitzar-se i expressar-se en assemblees endreçades i propostes constructives i no violentes
de canvi social.

I per últim, sobre la meva intervenció a l’Àgora, cal tenir present la pressió i la rapidesa del directe, diferent a un debat més calmat i profund – o a un text-, la meva inexperiència en això, i el fet que no soc cap portaveu, però si una de les moltes veus, milers; que no n’hi hagi cap d’única, no vol dir que no n’hi hagi cap. Tots som lliures d’expressar la nostra veu, sense faltar al nucli del que ens uneix a les places. Que com m’han dit molts company/es allí i a d’altres places de Catalunya, no ha estat el cas. Només he rebut entre els acampats/des dos o tres matisos, i centenars de felicitacions  per sentir les seves idees a la televisió. Però contentar alhora els que no estan tan indignats i mobilitzats no es fàcil. Algunes de les veus focalitzaran sobre el dret a l’habitatge, la reforma
electoral, el feminisme, als abusos de la banca, les alternatives ja existents, etc. Jo, en ús de la meva llibertat i del respecte pel que interpreto de les àgores, ho faig, entre altres coses, en els paral•lelismes amb un dels episodis més grans de la nostra historia, les col•lectivitzacions i la Revolució Social Catalana del 36, extraient el tràgic context de guerra civil. I no per plantejar una societat així aquí i ara, però si per rescatar-ne de la desmemòria històrica espanyola i catalana, les ànsies i la voluntat de construir una societat diferent, plenament lliure i igualitària, humanista. Que també fugia, infeliçment amb les armes, però en legítima defensa davant d’un cop d’estat feixista, de l’esclavisme a que els sotmetia el capitalisme i el feixisme internacional agressiu dels anys 30; o en el nostre cas, de manera pacífica i deixant ben clar  qui son els violents, del neolliberalisme financer que ens governa avui. Que ens  domina de maneres diferents, com al mon àrab, però amb la mateixa lògica; només canvia el color de la gàbia, i alguns drets politics conquerits als barris rics del mon, que amb personatges com Puig, Berlusconi, Putin o Sarkozy semblen penjar d’un fil.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: