Sabiem del cinisme del PSC a Catalunya; tan més fidel a la unidad de epaña que a les seves sigles, que ha perdut fins a l’últim militant històric i només manté 4 vots despistats.

Cinisme que ha aconseguit superar el PSOE a Espanya, que també anteposa la unidad de epaña a la democràcia, la honestedat i la possibilitat històrica d’encetar una era de progrés a Espanya, en llençar-se als braços de la nova dreta neo-pepera de C’s i deixar de banda el seu suposat aliat natural, Podemos.

Però ara veiem com el PS francès els supera en cinisme, en fer gairebé un cop d’estat legislatiu per aprobar per decret una llei laboral regressiva malgrat una enorme oposició al carrer, al parlament i al propi PS. Vergonya a la història dels socialismes, d’on caldrà esborrar els autoanomenats Partits Socialistes.

Que odien Podemos i els bolivarians perque aquests sí son socialdemòcrates, i la seva mera existència posa en evidència el cinsime mentider dels PS. Haurem de fer responsables també als PS Francès i de la resta d’Europa de l’ascens de la ultradreta, per renunciar a exercir com a Socialdemocràcia en aquesta crisis sistèmica i letal del neolliberalisme, i deixar com a aparent única alternativa als populismes de dretes. Ara que se l’esperava per, si mes no, acotar el neolliberalisme, ha seguit fidel al que sempre sospitàvem que era i ara sabem del cert que és: els majordoms dels multimilionaris.

Tan al nivell de la politica institucional que fan, com a nivell més particular, com amb Felipe González, assesor de Slim, o Serra, creador de les SICAB que anula tota la feina feta com a socialistes espanyols, ja que permet als ultrarics evadir hisenda legalment.

Vergonya de partit. No mereixen ni un sol vot. Ni aquí ni a França. Sort que aquí a l’Estat Espanyol si que tenim una nova esquerra parlamentària, que a més amb la unió amb IU fa pensar que poguem tornar a tenir, potser després de 80 anys, un partit d’esquerres amb pes polític a les Corts Espanyoles. Sens dubte el millor vot en aquestes properes eleccions per Madrid, des del punt de vista de les esquerres, de la democràcia, de la improbable regeneració política a espanya, i de la possibilitat de catalans, vascos o aranesos d’exercir el dret a decidir.