Als imbècils de Ciutadanos y del PP, partits que haurien d’estar prohibits si aquest fos un estat democràtic normalitzat, per com son continuadors, sense cap disculpa i inundats en el cinisme i la mentida, de l’intent de genocidi cultural que han viscut i viuen encara els pobles de parla catalana a Catalunya, València, Balears, Catalunya Nord i Aragó. I que aquest breu video descriu i rememeora prou bé. On ens prohibien fins i tot cantar i ballar, o parlar per telèfon en català. I on els Borbons, precisament, hi han tingut molt a veure. El que fa que el cinisme del Joan Carles quan diu que el castellà mai ha estat imposat sigui doblement insultant.

https://www.youtube.com/watch?v=NJvSrSjjUHo

Tenen la sort de que caudillos, caciques, curas i monjas han fet d’aquest un pais mediocre i incult, amb els genocidis a tot rastre d’intel·ligència al país i el control milen·nari, encara ara, de l’educació. Un país que gràcies a això no es coneix ni a ell mateix, ni guarda memòria de sí, ni de l’ultim segle, que encara no ha acabat d’entendre. Menys encara de la història de terror i genocidi arreu del mon (i la península), que encara es celebra com el dia de la raza, i que és el més semblant al que ISIS fa actualment: degollar a tot indi, musulmà, jueu o català que no assumeixi el seu deu, rei o cabdill.

Per això el cinisme i les mentides com aquestes o com les que enarbolen C’s i PP encara colen i troben espai. Arribarà el dia en que les Espanyes recuperaran algo del que va arribar a ser a la República del 31, que com deia Miró al famós quadre Aidez l’Espagne, “enlluernarà la humanitat” o a la Revolució Social del 36, encara més profunda i oblidada, abans de caure en la llarga nit feixista de 80 anys. Nosaltres, si tot va bé, ja serem lluny, però solidaris amb aquest procés.

Fins aleshores PP, Ciutadans, Falange, COPE i personatges per l’estil viuen de prestat de la desmemòria i la ignorància de les majories socials a Espanya. I encara amb massa micròfons i poder. La normalització del país ens anirà lliurant d’aquesta gentussa irrespectuosa amb la democràcia i la diversitat cultural, que abracen, sin rasgarse las vestiduras, el genocidi cultural. I com que ho saben, això explica el seu to i talant autoritari, cridaner, cínic, rabiós i irrespectuós. Saben que en qualsevol moment se’ls acaba el chollo i la història els posarà al seu lloc, al lloc que els correspon com aliats, còmplices i continuadors del feixisme nacional-catòlic. I els nous cicles electorals que arriben semblen apropar-nos a un procés constituent així, també a les Espanyes, que suposa, per fi, la seva mort política.

Esperem que ara que els idiotes de Ciutadans van a Madrid, facin alli el rol invers que han fet aqui per defensar la llengua menys protegida per la oficialitat, que a catalunya és el castellà, i que és l’eix fundacional d’aquest partit. La igualtat entre les llengues, la imposada i la pròpia. La de l’aldea com deia de forma despectiva la idiota valenciana de Ciutadans fa pocs dies, i la que ens portarà a ser ciutadans del mon, el castellà, parlat arreu .. també sense imposició.. ? per la llliure voluntat de quètxuas, mapuches i guaranís .. ? i no ens hi apropa més el multilingüisme de tot català o vasc, que el monolinguisme de la majoria de castellans.. ?

Doncs per coherència, que facin a Madrid una defensa de les llengues menys protegides a nivell estatal, que evidentment son l’Euskera, el Català i el Gallec. L’Asturià no és llengua oficial ni a Astúries, doncs com em deia un amic d’allí, “Asturias es España, y lo demás tierra conquistada”. I com a tal, també amb coherència amb la lògica espanyola, només el castellà i ni la llegua pròpia milen·nària, per cert, molt propera al català i l’occità, és oficial al propi principat d’Astúries.

Realment de Ciutadans l’unic interessant es la Ines Arrimadas.. quan està callada .. I poca esperança hi ha de que siguin coherents i nobles en política. Doncs han nascut com un producte polític d’usar i tirar, promogut per la banca i l’unionisme amb tots els seus micròfons i focos, per cremar-se en un fi maquiavèlic i sofista de poques partides. Posar totes les traves possibles, amb histèria, mala óstia i mala educació en el diàleg (al parlament o a les tertúlies) a la recuperació d’una cultura i d’una nació trepitjada una i altra vegada per la nació que com a bons nacionalistes assmiladors i supremacistes que son, defensen, l’espanyola. I de pas contenir el pes de Podemos i ser un fidel aliat al PP. Néts de franquistes, aliats als fills de franquistes del PP. O el partit lliberal espanyol, aliat al partit conservador. Un escenari de principis de SXX a països de democràcia consolidada, i que aqui tot just arriba, sense haver condemnat encara cap dels dos els crims del feixisme nacional-catòlic a Espanya, el que els defineix per qui entengui de política. Que no son els qui els voten.