Skip to content

Un 9N del poble i per al poble

Novembre 8, 2014

La poca intel·ligència política del govern de Madrid, el major fabricant d’independentistes de la història contemporània catalana per la seva estúpida obcecació nacional-taurina, ens obliga, en aquesta recta final del 9N a fer una consulta plenament ciutadana, i a que el govern i les institucions s’apartin del procés.

Les últimes hores, la Delegada del Govern a Catalunya ha enviat cartes amenaçadores a ajuntaments i escoles que col·laborin cedint els seus espais a les urnes. Caldrà acabar portant-les a les places públiques. I serà molt maco.

Els tribunals del Regne d’Espanya ens obliguen a que la culminació del Procés l’hagi de fer l’agent que ha estat el seu motor principal: la mobilització ciutadana, la societat civil. El que ja ens permet entreveure com serà la nova república catalana: ciutadana i participativa, llibertària. El que lliga amb el nostre passat. A les Germanies, a la Revolta dels Remences, a la Guerra dels Segadors, a la Guerra de Successió o a la Revolució Social Catalana i Espanyola de 1936. També li deurem a la dreta castellana aquest altre redespertar unitari.

Una bona oportunitat, per tant, per reprendre amb doble il·lusió la cita del 9N, una pantalla més de moltes, cap a un dels molts alliberaments que calen, però un que és el que ara està en joc. Una llibertat no suficient, però necessària per a llibertats més plenes.

La consulta ha pres la legitimitat i la visibilitat política internacional que li cal i que no podia donar-li una consulta únicament ciutadana, com les d’Arenys. Però l’acabarà fent sol, aïllat politica i legalment, el poble de Catalunya. Sol com el 1936, el 1714 o el 1640. Sense poder comptar ni tan sols amb el seu parlament, que te un ampli mandat democràtic per fer aquesta consulta de manera legal, acordada i vinculant. Impossible en el marc de democràcia autoritària del regne espanyol. Que queda cada dia més en evidència com a un soci intrús i deshonest del club d’estats democràtics.

Votem per deixar enrere una relació colonial entre Catalunya i Castella. Però també, en tenir aquest format ciutadà, per superar, amb una nova democràcia participativa i wikicràtica, desprovista ja de la parasitària classe política del SXIX i XX, majordoms de les elits econòmiques, els limits de la societat capitalista industrial des d’un nou procés constituent ciutadà i socialment transformador.

castells 11 s 14

Personalment crec que les esquerres llibertàries no podem faltar en aquest procés de profunda redefinició dels marcs legals i institucionals.

No ser-hi, és ajudar a la causa de l’immobilisme i al manteniment de l’status quo, que aquí té clarament una doble opressio de classe i nacional; i ajuda a permetre l’hegemonia del reformisme o del continuisme lliberal en el procés.

Ser-hi no suposa acceptar cap límit a l’accio i al pensament politic o socioeconòmic llibertari. La crisi sistèmica, la corrosió del règim de la restauració borbònica del 78, la revolucio de la informació, la sacsejada del 15M & co, i el fet de construir un pais inevitablement mes democràtic que el regne espanyol al SXXI, fa que les teories llibertàries d’accio i pensament llibertari puguin estar molt presents.

Personalment crec que és una qüestió de principis i estratègica participar activament en l’actual procés d’autodeterminacio de catalunya, sent generosos com ho son les forces politiques en posar per davant el que ens uneix i el que s’escolta al carrer, al que ens separa, que ja ho debatrem al seu moment, per tal d’assolir la sobirania que li cal i li és justa com a nació a Catalunya. I que és coherent amb el pensament llibertari d’autodeterminacio dels grups humans que tinguin un univers comu que anomenin nacio o grup etnolinguístic (uns 5.000 al mon, empresonats en 200 estats).

I tot seguit, un cop que debatre sobre quin pais volem fer sí que tingui sentit i no siguin només discussions de bar, prendre part activament en l’immediat i inevitable procés constituent que en sorgirà. Impossible de pensar que es pugui donar ara ni en el regne espanyol, ni com a resultat d’una hegemonia prou important dels moviments socials llibertaris. I on si poden tenir molta presencia, com de fet ja tenen (sense adscripcio ideològica explícita, és clar, pero amb un clar tarannà llibertari) moltes de les organitzacions, agents i nous grups politics.

 

Dídac S.-Costa

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: