Reflexions a un any del 15M

L’aniversari del 15m ens deixa uns quants aprenentatges interessants, que haurem de digerir mica a mica. Entre d’altres cal celebrar la capacitat de mantenir mobilitzats tant de tempstanta gent. També ha quedat clara la necessitat de trobar noves fòrmules d’acció sociopolítica, que potser passen per perdre la por a l’accio política institucional, ja que estem fent moltes demandes al parlament i als polítics, alhora que sabem que no ens faran ni cas i que treballen per a altres coses.

 

Els que estem construint alternatives postcapitalistes de manera autogestionada, com els cooperativistes llibertaris, no ens cal aquesta interlocució. Però per al 15M, que te tantes demandes a les institucions, seria més coherent autogestionar-nos la vehiculació d’aquestes demandes, que demanar-les i deixar-la en mans dels partits que ara hi ha a les institucions, en els que no creiem. Al 15m es diu alhora que no creiem en les institucions, pero despres plantegem ILPs per que ells en parlin, o l’adocpció de lleis per al control dels abusos de la mafia bancaria, la recuperació de la sanitat i l’educació pública, etc. Aquestes lleis les haurem de fer nosaltres. I des de les places no es fan lleis.

 

O plantegem una ruptura plenament autogestionària que cobreixi tots els camps, com fem des de les Coops Integrals, EcoXarxes o Ca la Fou, o bé entrem (una part dels qui ho vulguin al moviment, sense bloquejar ni uns ni altres els diferents espais de lluita) en la política, amb noves maneres i formes assembleàries de regulació, en models que podrien inspirar-se en l’assemblearisme polític abertxale.

 

No hauriem de caure novament en l’error que va fer la CNT de deixar en altres mans la força política quan la tenia el 19 de Juliol del 36, per veure com després, un cop reforçada la Generalitat i la Republica, les col·lectivitzacions obreres o les milícies eren desmantellades des del poder que ja havia perdut la CNT. Siguem radicals en l’espert llibertari i assembleari en els nostres espais -on ja tenim prou feina-, però de ment oberta i amb mecanismes de transició en els espais més amplis; igual que tots usem euros, banca convencional, mitjans corporatius, sanitat i educació estatal, o facebook i twitter.

 

Tambe hem pogut veure la consolidació de dues societats: una d’esquerres, progressista, pacífica, divertida i creativa, que vol canvis profunds i que parla nous llenguatges que ja no caben ni als mitjans de comunicació oligàrquics ni a les institucions vigents, i una violenta, que infringeix les seves propies lleis per perpetuar-se amb la força i cops de lleis quan esta del tot deslegitimada ètica, moral, política, econòmica i històricament.

 

No sabem quan trigarem a construir nous models socials, pero si sabem que no hi ha tornada enrere, excepte amb una gran repressió. Hi ha unes quantes desenes de milers d’activistes que no estem disposats a deixar de treballar fins que la mafia abandoni el control de les nostres societats, i una majoria cada cop mes amplia que s’apropa i s’agermana amb aquesta massa critica ben enfocada i disposada a fer la feina que calgui per l’avenç social i la fi del cop d’estat de les oligarquies financeres globals.

 

El que ens falta al 15m per mantenir la difícil il·lusió d’una mobilització permanent ens ho dona un sistema que fa aigües per totes bandes i abandona cada cop mes famílies a la misèria. Si ells no saben gestionar una societat, que s’apartin, que ho farem nosaltres. Amb la col·lectivització d’escoles, universitats, hospitals, pagant impostos a través d’assemblees de barris als metges que ocupen hospitals per no deixar morir persones per les retallades assasines, o professors que no abandonen el seu deure ètic i desobeeixen els mandats del mercat. Un tancament de caixes ciutadà per alimentar un nou model social ciutadà, que troba en el nivell comunitari i de les col·lectivitzacions l’espai de democràcia plena i real, on l’individu pot existir en plenitud i en llibertat. Ni en la dimensió industrial de l’estat, ni en l’abandó individualista del capitalisme; en una tercera via, la comunitària i llibertària.

 

Salut, felicitats a tots els que hem participat en aquest gran crit que és només l’inici d’un nou projecte civilitzatori, i 15M per molts anys!