Arriba la Bancocràcia, diguem adéu a la Democràcia.
Un procés esperable i inevitable amb les formes de diner corporatiu que ens governen i la seva dinàmica d’un interès que creix exponencialment en cada cop menys mans. Una super elit financera, i no el sufragi universal, decidirà des d’ara les polítiques socials i macroeconòmiques. -Fins i tot en Jordi Pujol ho admetia en un seminari d’economia neolliberal fa uns mesos.
Després de Grècia, la bancocràcia es llança a l’abordatge d’Europa per les costes d’Irlanda, on una democràcia i una jove república ha estat desnonada. El país ja no es pot pagar més una democràcia; es declaren en bancarrota i queden a mercè dels bancs i els usurers.
Primer va ser Amèrica Llatina, on després del desembarcament dels marines, la CIA i els militars genocides i vendepatria dels 70, van desembarcar els tecnòcrates de Milton Friedman, l’Escola de Chicago & Co, per esclavitzar i colonitzar d’una manera més elegant: amb crèdits impagables.
La tàctica es replica arreu del mon en l’era d’or del neolliberalisme dels 90 i 2000, amb el BM. l’FMI i la OMC exigint als països del Sud, mesures i desregulacions que mai s’han aplicat al Nord, a canvi de crèdits esclavitzants.
Però el neo esclavisme financer avança sense escrúpols ni oposicions. Ara ja estan en venda també estats i democràcies del Nord. Ja és possible a Europa la compra d’estats per part de la hiperbanca global; o el que és el mateix, el seu control i condicionament en les polítiques macroeconòmiques i socials de nacions senceres.
Aspectes com el sistema monetari, macroeconòmic, bancari, militar, els models de govern i democràcia, o la geopolítica, ja no estan vinculats al principi polític del sufragi universal, sinó a un altre tipus i espais de presa de decisions molt més proper, sociològicament, a models de govern de tipus aristocràtic, en una nova escala global.
Aquestes qüestions queden reservades a l’àmbit de decisió d’aquesta hiperburgesia plutocràtica que viu en escales, amb regulacions i capacitats de decisió d’una nivell que supera de manera emergent a la de la resta de mortals; el 99,99 % llarg de la població global, del que probablement en formem part tu i jo!
Semblen governar-nos veritablement des d’un pis superior de la piràmide (símbol central d’aquests grups de poder, i present, com tots sabem, al bitllet de dòlar -junt amb “Nou Ordre Mundial”) dels que, enlloc d’ells, apareixen als telenotícies.
Els polítics i representants institucionals que coneixem, semblen més aviat una classe política subcontractada, millor pagada i ascendida en funció de la capacitat d’obediència, submissió, servilisme i discreció. Permetent, això sí, uns espais d’autonomia en determinades qüestions regionals; i la connivència amb una classe política de base que, igual que en la jerarquia catòlica, o en els mitjans de comunicació corporatius, pot estar feta de bons homes, dones i intencions. Però no a partir de determinats pisos de la piràmide, i per suposat no en les escales més altes. Passat un cert nivell sembla rendir-se molta més obediència i fidelitat a la cúpula de la piràmide que a la base. I els ideals, objectius i principis a una i altra banda de la piràmide son certament molt diferents, oposats.
Aquesta escala local també pot ser transgredida i intervinguda per la plutocràcia global, passant per alt les lleis formals actuals, quan suposen, encara que sigui només pel seu simbolisme, un atac massa directe al consens prefabricat d’acceptació inconscient d’aquesta oligarquia.
I això es el que va succeir fa poc a Barcelona, quan era impensable per a aquest model polític, encara que la llei i la política local ho permetés, que milers d’integrants de moviments socials ecologistes i postcapitalistes poguessin activar sense pagar els milions que costaria, l’espai d’un ex-banc okupat en ple centre de Barcelona -12.000 m2 abandonats durant 15 anys. I això explica també el caràcter policial i no polític ni judicial del desallotjament.
L’estafa dels trileros, feta sistema social
Aquest vídeo explica prou bé l’estafa d’aquesta màfia de guant blanc, feta sistema social.
Ben bé, com mostra el vídeo, la vella estafa dels trileros, però enlloc de caixetes i boletes, un model macroeconòmic i social.
http://www.vimeo.com/15248048
¿Què podríem arribar a fer i construir el dia que enlloc de deixar-nos embaucar tan fàcilment, visquem en societats plenament lliures?
¿Com pot posar fre la ciutadania a aquesta sofisticada màfia institucionalitzada de guant blanc, recolzada pels grans grups mediàtics i la classe política professional?
Algunes respostes a això ja es practiquen en Cooperatives, Economia Social, EcoViles, Neo Rurals, EcoXarxes, Coop Integral Catalana i altres moviments socials eco llibertaris d’aquí i d’arreu: construir alternatives autònomes i desvinculades del sistema hegemònic.
Kennedy ja ens va prevenir l’any 1963
Una denuncia històrica d’aquests poders ocults que giren fonamentalment a l’entorn del mon de les finances i les majors corporacions, les nostres noves monarquies de facto -i a l’ombra-, ja la va fer el 1963 un dels que encara avui, tot i les evidències, en diríem “conspiranoic”.
Però un que va arribar a la presidència dels Estats Units, sent un dels presidents més estimats i recordats; i com Lincoln, que també va voler canviar el model d’emissió de dòlars i el sistema monetari, també assassinat. Aquest és el discurs que segons alguns (junt amb l’acta 1111 del canvi de model de la Reserva Federal, que treia de mans corporatives l’emissió de dòlars) fou motiu del magnicidi a JFK:
http://www.youtube.com/watch?v=OB6klulKffE
Adverteix ben bé del rostre ocult de qui veritablement sembla governar-nos; en un pis mes amunt de la piràmide dels que enlloc d’ells veiem als diaris. Kennedy va voler lluitar contra l’escandalós procés d’apropiació de les democràcies per part d’unes l’oligarquies banqueres. I tots sabem el preu que va pagar, tot i ser president dels EEUU. Potser això explica l’exasperant contrast actual amb la passivitat del que en diem classe política i governant davant la venda a tan baix preu de la llibertat i la democràcia.
Reunió plutocràtica a Sitges, Juny 2020
I aquesta genteta tan maca i ben pensant és la que va venir a fer unes copes a Sitges al mes de Juny!!
Allotjats, per cert, en un hotel propietat d’un ex militar nordamericà -i per cert, amb una piràmide a l’entrada.
No podíem deixar de passar a saludar-los!
I bé, jo com a sociòleg, a veure també què habia de cierto en ello… I allí estaven, us ho puc ben assegurar ! I era una elit que estava uns quants peldaños per sobre del que un pugui imaginar: 6 destacaments de policia per protegir-te dels periodistes i curiosos en una festa privada que ocupa tot un barri ?
Bilderberg a Sitges al telediario de TV1
Per tot plegat, davant d’aquests antistsema que governen el planeta de manera ecocida, irresponsable, fraticida i eco-ilògica, nosaltres proposem un Eco sistema. Coherent amb els sistemes de la vida i la natura; amb el logos (comprensió) de l’eco (oikos., casa la Terra), amb formes eco-lògiques. Amb eco seny i EcoSenys, EcoViles, Ecos, EcoBotigues i Eco Poligons Industrials! Ens diuen antisistema a nosaltres! curiosotats dels temps històrics!
Dídac Sanchez-Costa i Larraburu
EcoXarxes i Coop Integral Catalana
DidacCosta's Blog 