A Potosí va ser més fàcil. I aquí ho hagués estat si tinguessim or, plata o petroli. Primer genocidi, ajudat de la creu; després saqueig, fins no deixar rastre d’or i plata. I avui Potosí, com bé deia Galeano, ja fa segles que va passar de ser el lloc més ric d’Amèrica a ser un dels més miserables. El “problema Catalan” i vasco és que la riquesa d’aquestes nacions no es pot extreure i robar de la mateixa manera que s’ha fet a l’holocaust espanyol d’ indiamèrica. Està vinculada a la singularitat i la diferenciació cultural d’aquestes velles nacions. I Espanya es veu amb el mateix dilema des de fa 300 anys: com aconseguir el sempre desitjat extermini de les llengues i cultures no castellanes a la península, igual que s’aconseguí a llatinoamèrica, encara motiu d’orgull i celebració, pero alhora mantenir la cultura que fa d’aquestes terres, malgrat no tenir ni tan sols rius caudalosos, zones industrials i emprenedores que estiren de l’economia espanyola. Com mantenir estructures rentistes, que son les que ha mantingut Castella amb l’Espanya conquerida als àrabs i jueus, amb les amèriques o amb les colònies internes d’Euskadi i Catalunya, quan això només és possible pel fet de ser cultures diferents, quan l’adn d’hispanitat no tolera la diferència cultural. Per això els primers impostos i cadastre a la península es crea a Catalunya després de les guerres dels segadors i de successió, perque els conquerits paguessin la guerra que acabaven de perdre i les despeses del nou estat unitari.. I es per on ens tenen agafats .. Sense hisenda pròpia no hi ha independència i no podem escapar de la condició de colònia en que estem en relació a Espanya. Per com hem entrat, amb vàries guerres de conquesta amb exèrcits totalitaris internacionals; per com no ens deixen sortir, “voten lo que voten los catalanes, lo vamos a parar”; per l’expoli fiscal, el boicot a les nostres infraestructures, i per la voluntat perenne, secular, estructural i indissimulada de genocidi cultural, exercit amb tots els mitjans amb els que ha comptat en cada moment l’Estat espanyol, en qualsevol règim polític. Almenys una cosa és clara, i tant que mereixem l’aplicació del dret d’autodeterminació de les colònies, tant com Argentina, Xile o Uruguai. El problema és que aquests estats, ex-colònies espanyoles, estan tan ocupats encara en colonitzar i exterminar les nacions milenàries que habitaven aquells països en els seus propis processos de colonialisme intern, que ben poques ganes tenen de recolzar una independència, la de Catalunya, que podria inspirar moltes altres nacions sense estat o amb estat en contra a voler-se alliberar. Els 5.000 grups etnolingüístics al mon que malviuen als 200 estats imperials. Això si, no permetem que ni una sola persona d’esquerres continui en l’engany marxista i estatista d’un internacionalisme que passi per aquests 200 estats enlloc de per una xarxa confederada de 5.000 nacions. Mentre l’indi brasiler, argentí, xilè o nordamericà; el tibetà, l’occità, el bretó, el kurd o el txetxè no existeixin en el pretès internacionalisme dels actuals 200 estats imperials, és un internacionalisme fals, cinic, interessat, nacionalista i mentider; i de dretes, no d’esquerres.