11 de Setembre 2015
Cap a la via catalana per conmemorar l’heroica ressistència el 1714 d’un poble desarmat contra els dos majors i més totalitaris exèrcits de l’època, davant els quals no ens vam rendir, sinó perdre. Igual que dos segles més tard davant del feixisme internacional, confrontat fins al final amb la única revolució anarquista al mon, on es lluitava per un mon confederal, de llibertat i d’igualtat alhora.
Feixismes i absolutismes centrals aliats des de fa segles de forma necessària i imprescindible al projecte nacionalista espanyol que aqui i a les amèriques té com a gran motor central i sorprenent motiu d’orgull la sotmissió de pobles per ser salvatgement eliminats de la cultura humana amb imperdonables processos de genocidi cultural.
Genocidis culturals per extirpar llengua, costums i lleis pròpies i imposar les castellanes, que només poden desenvolupar-se amb les armes. Quan Espanya entra a la UE el 1985, posa fi, sense saber-ho, a la seva ‘grandeza’ i la seva distopia monolingue i monocultural, ja que des d’aleshores son les urnes i no les armes les que decideixen com es conformen o dissolen nacions i estats.
I les urnes indiquen, per més intents que facin d’aturar-les amb tics totalitaris, absolutistes, antidemocràtics o amb populismes d’esquerres nacionalistes com el de Podem-ICV, que ens apropem cap a un definitiu divorci de l’intent de formar una confederació ibèrica d’iguals, iniciada amb el compromís de Casp el SXV. I que només un segle més tard començava a ser traïda per convertir-se en una relació de domini i assimilació. Enlloc d’aprendre de la riquesa i la diversitat cultural, com bé hagués fet també, enlloc d’exterminar-les, amb les moltes cultures tan riques d’indioamèrica.
La independència de Catalunya haurà de servir en primer lloc per restituir i salvar el que encara queda d’aquestes nacions, i afavorir un nou procés global de descolonització interna per arribar a un veritable internacionalisme des de les petites nacions en plans d’igualtat i no des de 50 o 200 poderosos estats imperials com creien ingènuament moltes esquerres del SXX. Així com per ajudar a salvar a Espanya de sí mateixa, endegant un necessari procés de reflexió que ni tan sols va voler fer amb la desfeta fa més d’un segle del projecte d’holocaust espanyol a indiamèrica.
Per tot això i pel proces de sacsejada a Catalunya, Espanya, Europa i el mon que produiria la independència de Catalunya costa tant d’entendre que les esquerres catalanes i ibèriques no recolzin amb entusiasme el dret a decidir, la independència i el procés constituent, revelant-se també com a eines del mateix nacionalisme central i assimilador.
Salut, independència i socialisme utòpic!!
DidacCosta's Blog 