Autoritarisme centralista castellà contra socialisme confederal català

Els més de 500 capítols del molt recomanable programa de radio “En Guàrdia” de Cat Radio (http://www.catradio.cat/programa/944/En-guardia-1714-2014), posa llum a una història oblidada, negada i distorsioanada: la del nostre país.

Sabem que la història de la República, la Guerra Civil, el Franquisme i la Transició estan amañadas, transfigurades pels vencedors bèlics, perdedors morals. El que no sabem tan bé és que això és així des de fa més de 8 segles. La lluita entre Castella i Catalunya és la lluita entre l’autoritarisme centralista, i el pactisme ciutadà confederal des de fa segles, expressat en moltes batalles, guerres i prohoms en ambdós bàndols. En la última, en les seves màximes expressions: feixisme nacionalment genocida contra l’anarquisme confederal.

Segar una branca del pi de les 3 branques, atemptat nacionalista espanyol, no és nou, forma part de l’estranya estratègia del nacionalisme castellà per integrar-nos i assimilar-nos. Destruir-nos, o amenaçar-nos amb fer-ho si gosem escapar i pretendre existir i poder ser plenament. El 1670 fou un 20% del nostre territori el que es segà amb l’infame Tractat dels Pirineus, la bella i irremplaçable Catalunya Nord, regalada a França; el 1714 el 20% de la capital, Barcelona, la que fou derruida casa a casa després dels combats, per generar terror, misèria, fam i insalubritat. Els propis francesos, l’altra potència absolutista que ajudà en aquesta victòria contra la cultura i les llibertats catalanes (igual que el 1937 tambe el nacionalisme espanyol s’alià als totalitarismes assasins de Hitler i Mussolini per acabar amb nosaltres i extirpar també i per sempre més l’espanya d’esquerres), s’estranyaven de la destrucció del botí de guerra.

Per al nacionalisme espanyol, l’emocionalitat i la cultura de torero estan per sobre de la rao en aquest assumpte. Som enemics a extirpar de la faç de la terra mentre no estiguem sotmesos. Com ho serem ara, i no s’amaguen en dir-ho i repetir-ho mil vegades, si ens emancipem de l’espanya capritxosament uninacional. No entrarem a la UE. Per que? Perque ells faran tot el que estigui a les seves mans per fer-nos la vida impossible. No serà un pais estrany i llunyà com un dels bàltics el que ens vetarà l’entrada. Seran els nostres amics espanyols. Subestimen la nostra resiliència i enginy, generada per tants cops del perillós i agressiu nacionalisme espanyol.

Feliçment una espanya sense Catalunya i potser sense Euskadi anirà torrnant a la insignificància i feblesa geopolítica que fa segles mereixia espanya per les aventures imperials i genocides que es compten com els únics éxits de la seva història. Per això actuen amb tant nerviosisme i jugant-ho tot a una última carta, com la del PSC, que avui constatem clarament com una peça més del nacionalisme espanyol. Perque assistim a l’inici de la fi del projecte Espanya, a la dissolució d’aquest nacionalisme assimilista, invasor, genocida, monolingue, uninacional, traicioner, mentider, i de buides veleitats imperials.